Marc Faus: ‘El triatló és una prova de resistència però no serveix ser el més fort, si et falla el cap, caus’

No es considera un esportista professional, però el triatló ocupa bona part de la seua vida. Marc Faus (Gandia, 1975) es va iniciar amb l’hòquei i el rem, però finalment va optar per la combinació de ciclisme, natació i carrera.

Faus, amb alguns dels dorsals de proves on ha participat, a sa casa del Real de Gandia.

 

Confessa que el triatló és més un plaer que una obligació; si un dia està cansat, no es prepara. Això sí, quan entrena en companyia és més de disciplina que de ‘patxangues’. Opina que en el Club d’Atletisme Safor hi ha triatletes amb bon nivell que podrien competir per equips, a poc que s’animaren. Des de fa una dècada viu al Real de Gandia. Té una empresa de reformes integrals i és pare d’una xiqueta de 10 anys.

 

¿Com es va iniciar en el triatló?
-Amb 20 anys ja practicava hòquei sobre patins en línia, amb el Gandia Hockey Club, i després em vaig aficionar a les curses populars. També vaig practicar quatre anys rem, amb el RCN Gandia. En agost de 2013 em vaig apuntar al Club d’Atletisme Safor, vaig començar amb Àlex Blasco com a entrenador. Eixe mateix any ja vaig fer la marató de València, i tres mesos després la de Sevilla. Després em vaig plantejar si fer triatló o trail de muntanya, i em vaig decantar pel triatló, perquè els circuits estan més homologats i pots tindre millors referències per a superar-te amb les marques.

 

¿Segueix alguna pauta d’entrenament?
-Sí, actualment el meu entrenador és Manolo Criado, i em fa un ‘planning’ jo diria que “semiprofessional”, controlant les setmanes de càrrega i descàrrega, ritme cardiac, potència… També seguisc els consells nutricionals de Marianela Fernández, de NutriGandia.

 

¿Quina és la seua rutina setmanal, per exemple preparant un triatló de mitja distància?
-Doncs en eixe cas faria dilluns, 1 hora de nadar i 1 h de córrer; dimarts, 2 h de bici; dimecres, 1 hora de nadar i 1:10 h de córrer; dijous 1:30 h de bici; divendres 1:20 de nadar i 40 mn de órrer; dissabte 4 h de bici, i diumenge 1 h de bici i 20 mn de córrer.

 

¿I d’on trau el temps?
-Doncs ixa és la clau, he de buscar els intervals que puc entre la família i el treball. Al final es tracta de furtar-li temps al temps. De vegades vaig a córrer mentre la meua filla està en el curs de patinatge, per exemple. En ciclisme, si no puc ixir fora, en una habitació de ma casa tinc un “rodillo” i faig allí les dues hores fins a l’hora de sopar. Diumenge preferisc entrenar de bon matí, sobre les 7 h, per a acabar prompte i fer marxa amb la família.

 

¿En quins segments destaca més?
-Trobe que tinc resultats mitjans en els tres, tant en ciclisme com en carrera i natació. De fet, en els triatlons solc classificar-me en el primer terç del total de participants.

 

 

¿Ho mesura tot?
-Sí, sóc molt de cronòmetre i d’estadístiques, perquè en triatló és necessari. Pots fiar-te del cos i de les teues sensacions en distàncies sprint o olímpiques, però quan te’n vas a cinc hores o huit hores com les que vaig fer en l’Altriman, necessites este tipus d’aparells per a regular i i administrar l’esforç. Has de conéixer els teus umbrals, i al mateix temps ajudar-te dels medidors per a no passar-te’n. De vegades guanyar 10 minuts en bici pot hipotecar-te 20 minuts en carrera.

 

¿El triatló requereix més resistència o més habilitat per a administrar-se les forces?
-Jo crec que l’èxit d’un esportista popular es basa en un 50% en la força i un altre 50% és psicològic. Ja pots estar més fort que l’altre, que si et falla el cap, caus. Però en triatló també has de tindre una estratègia, i sobretot és molt important no perdre temps en les transicions, saber llevar-se ràpidament el neopré o el casc de la bicicleta. Hi ha podis que s’han perdut per ser lents en les transicions.

 

¿Pel que fa a les competicions es marca algun mínim de proves a l’any?
-Sí, normalment done prioritat a algunes, enguany la Quebrantahuesos, Peníscola, Fuente Álamo i l’Altriman. Actualment faig entre sis i set triatlons a l’any, però en 2015 vaig fer una vintena.

 

¿Què suposa per a vosté l’esport? ¿És una afició, una necessitat, una obsessió…?
-És una afició, en la qual jugue a imitar als professionals, però tinc clar que no ho sóc. També em serveix per a desconnectar de l’estrés laboral, és una forma de “medicina psicoesportiva”. Però no és una obligació; jo, si estic cansat, eixe dia no entrene.

 

¿Entenen amics i familiars els temps que li dedica? Perquè la competició també suposa tindre ocupats els caps de setmana…
-La meua parella no és esportista, però ho comprén. Tampoc em quede tot el dia en el lloc de la prova, si vaig assoles o amb el club, quan acaba me’n torne i ja puc passar el temps amb ells. De vegades planifique uns dies de vacances en funció d’una prova, però no acostume a fer-ho.

 

¿Quina és la prova més extrema o la situació més complicada en la qual s’ha trobat?
-Jo diria que fa poc, el mes passat en l’Altriman, que és el mig Ironman més dur. El llac està a 1.500 metres d’altitud i em va agafar mal d’altura, no ventilava bé i em vaig colapsar.

 

Faus reconeix que el triatló és un esport car, però ell fa una despesa mitjana.

 

Entre les inscripcions de les curses, equipacions, o desplaçaments, gastarà prou diners a l’any…
-¡Molta pasta, això sí que no vull ni mesurar-ho! (Riu) Em compre equipament bo, però no sóc un “pijotero” del material. Tinc una bici de 1.500 euros, i sempre dic el mateix: canta el canari, no la gàbia. Per molta bici bona i lleugera que portes, de 6 o 8 kilos, si no entrenes o no tens motor, no té que anar. Les inscripcions sí que solen ser cares, sobretot a Espanya en determinades marques com Ironman. Hi ha persones que es plantegen fer un o dos triatlons a l’any i ja està. Reconec que el triatló és un esport car, no és tan assequible com posar-se unes sabatilles i eixir a córrer. Després està el manteniment, si tens un rebentó en una roda reparar-lo et pot costar 50 o 60 euros…

 

¿Quins aspectes valora més en l’organització d’un triatló?
-Preferisc que cuiden al triatleta amb xicotets detalls a que facen massa espectacle. Que la bici entre bé en el box, que hi haja un bon avituallament d’aigua fresca… A Pamplona o Fuente Álamo quan arribaves amb la bici, te l’agafaven i te la cuidaven… Ixes coses. Per desgràcia vivim un ‘boom’ de triatlons on sembla que importa més fer-se la foto per a l’Instagram que completar la prova.

 

¿Com veu als triatletes del Club d’Atletisme Safor?
-Trobe que hi ha un bon nivell, entre tots serem uns 70 triatletes. Hi ha potencial per a competir en la Lliga de Clubs Caixa Popular, o en altres proves per equips com el Duatló d’Albalat, com ja ho vam fer, sols caldria una xicoteta espenta perquè s’animaren.

 

¿A quines proves del calendari anual no solen fallar els triatletes del CA Safor?
-Peníscola, Fuente Álamo, el Triatló de Gandia, i també les mitges maratons de Xàtiva i Gandia, la marató de València, o la 10K Nocturna de la Platja de Gandia. / Josep Camacho. 

Etiquetes:  ,