Siro Piña: ‘Als Estats Units la lliga universitària és molt seguida però és una etapa curta per a un atleta que vulga ser professional’

L’atleta xabienc Siro Piña, de 20 anys, estudia des de l'any passat Ciències de l'Activitat Física i de l’Esport a la High Point University, situada en la ciutat del mateix nom, en l’estat de Carolina del Nord, als Estats Units. Esta és la seua primera temporada amb el CA Safor. El migfondista tornarà a Espanya este estiu, quan acabe el curs acadèmic, i aprofitarà per a continuar competint. Recentment va aconseguir una marca mínima per al Campionat d'Espanya Absolut a l’Aire Lliure que es disputarà a La Nucia en els 800 metres llisos, amb un espectacular registre d’1:50.63.

Siro Piña al campus universitari.

El registre d’1:50.63 en els 800 m.l. és fins ara la seua millor marca personal. Cal recordar que el rècord d’Espanya masculí a l’aire lliure està en 1:43.65, assolit per Saúl Ordóñez a Mònaco l’any 2018, i el del món en 1:40.91, que va aconseguir a Londres en 2012 el kenyà David Rudisha. A més del nacional, Siro Piña també té la mínima per al campionat d’Espanya de la seua categoria, promesa (U23), que se celebrarà a finals de juny a Tarragona. També ajudarà a l’equip masculí del CA Safor a pujar a Primera Divisió, un dels objectius del club en esta temporada a l’aire lliure.

 

¿Des de quan estudia en una universitat nord-americana?
L’estiu de 2017 vaig decidir continuar la meua carrera de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, junt amb l’atletisme, en High Point. En Estats Units la lliga universitària té una repercussió molt gran a nivell mediàtic, i les universitats inverteixen molt en els seus atletes. Per tant, quan vaig tindre l’oportunitat d’anar-me’n, no m’ho vaig pensar dues vegades. A nivell acadèmic estava una miqueta desmotivat i després d’un any d’una lesió esportivament també estava falta d’ànim, així que sabia que un canvi em vindria bé.

¿Com va començar a practicar atletisme?
Des de menut sempre m’ha agradat córrer, sabia que tenia certa facilitat i sempre em produia una motivació extra. Fa 10 anys vaig participar en una cursa escolar al meu poble, Xàbia, sorprenentment la vaig guanyar, i a la semana següent ja estava en la pista d’atletisme amb el Club d’Atletisme Llebeig de Xàbia, on va començar tota esta aventura.

 

 

¿Com va entrar en el CA Safor?
Este és el meu primer any amb el CA Safor. Després d’anar-me’n als EUA vaig desconnectar un poc de l’atletisme en Espanya i vaig decidir competir com a independent. Però, enguany, gràcies al meu amic i company d’equip Javier Polo, vaig entrar a fomar part de la familia “grogueta”.

 

¿Practica altres esports?
Abans de decidir-me completament per l’atletisme vaig practicar diversos esports, principalment la pilota valenciana, de fet, sempre que estic per Xàbia m’agrada anar al trinquet i pegar alguna que altra ‘pilotà’ amb els amics.

 

En 2015 va participar en els Jocs Mundials de la Joventut, a Colòmbia. ¿Com va ser aquella experiència?
Cali 2015 va ser una experiència inoblidable, però ja fa més de quatre anys i ha quedat prou en el record. Però sí, va marcar un abans i un després en la meua vida i carrera esportiva.

 

¿Quant de temps a la setmana li dedica als entrenaments?
Ací entrene sis dies a la setmana, el meu entrenador és Mike Espósito.

 

Amb l’equipació del CA Safor.

¿Com compagina esport i estudis?
Tinc un horari molt estructurat, amb les classes al matí i els entrenaments a la vesprada. Açò em suposa un esforç extra, sobretot a l’hora de portar els estudis al dia amb un bon expedient acadèmic i rendiment esportiu.

 

 

¿En quina especialitat se sent més còmode?
Actualment els 800 metres llisos és on tinc molta més experiència i per tant on més comode em trobe. Esta temporada a l’aire lliure ha començat mólt bé, amb una millor marca personal en els 800 quan encara no estic al 100%, així és que no em sorprendria millorar-la un poc més.

 

¿Quines característiques tenia el campionat on va aconseguir eixa marca d’1:50.63 en els 800?
Ací als Estats Units fan moltes competicions on els esdeveniments principals són els relleus, d’ahí el nom Relays, però també hi han altres proves “Open events” com els 800, 1.500, o 5.000. El nivell d’estes competicions és molt bo, i són grans oportunitats per a córrer ràpid. Tens l’oportunitat de competir contra atletes de molta qualitat i de les millors universitats dels Estats Units. Per tant, la motivació extra d’estos campionats és sempre benvinguda. No feia uns dels millors dies per a córrer rapid, però quant juntes en una série a set atletes amb uns temps d’1:49-1:50, les posibilitats de fer bones marques són molt elevades.

 

¿Quan té previst tornar a casa?
Encara no ho sé segur, tot dependrà de si em classifique per als ‘Regionals’, que és un campionat de mig país, de tota la Costa Est. Sols participen els 50 primers de tota la Costa Est, la fase prèvia i classificatoria per als ‘Nationals’.

 

¿És en estiu quan aprofita per a acudir a competicions d’Espanya?
Sí, quan acabe les competicions en Estats Units, de fet, l’any passat vaig fer millor marca personal en Espanya.

 

¿Creu que, en general, les universitats americanes donen més importància a l’esport en la formació dels seus alumnes que les espanyoles?
Definitivament, sí. La lliga universitària en Estats Units és molt important, hi ha molta gent que la segueix i per tant l’impacte mediàtic que te és molt gran, de fet a molts els agrada més que la professional.

 

¿Veu alguna diferència entre l’atletisme als EUA i a Espanya?
L’atletisme als Estats Units, malgrat que no és un dels esports més punters en el país, està més valorat que a Espanya. En la majoria de competicions l’ambient que hi ha és molt bo, però de vegades els “meets” son massa llargs, i si competeixes per la vesprada estar en la pista des de bon matí no ajuda molt i resulta prou cansat. D’altra banda, la mentalitat que tenen els americans respecte a l’atletisme i els esports en general és també prou diferent a la nostra. Ací els estudiants universitaris bàsicament sols tenen quatre anys per a poder competir, una vegada es graduen i ja no formen part de la lliga universitària la gran majoria ja no torna a competir en una pista d’atletisme. El percentatge d’atletes que continuen com a professionals no és massa elevat. Per tant, eixos quatre anys que tenen per a poder competir en la lliga universitària els viuen molt intensament, amb una mentalitat un poc d’ara o mai.

 

Amb l’equipació de la universitat.

 

¿Quins consells donaria tant a les xiques com als xics del CA Safor per a pujar a Primera Divisió?
Entrenar contínuament, mantindre la rutina i escoltar als entrenadors. Si som capaços de mantindre la calma, confiar en les nostres posibilitats i entrenar de la forma més eficient possible, de segur que este estiu serà molt bo.

 

¿Quin creu que pot ser el seu paper en eixa tasca?
El meu paper en l’equip serà el mateix que el de la resta dels companys, cada prova comptarà amb un representant del club, on la actuació de cada un serà fonamental. Un atleta assoles no guanya ni perd cap campionat per equips, en canvi tot l’equip en conjunt sí.

 

¿Creu que el CA Safor és una bona plataforma per a continuar competint i millorar marques?
El CA Safor és un bon club, amb molta projecció per davant i on tot tipus d’atletes tenen l’oportunitat de competir i millorar. L’ambient que trasmet és molt familiar i agradable, la qual cosa és fonamental perquè els atletes estiguen a gust i disfruten.

 

Al marge de família i amics, ¿què troba més a faltar del mode de vida espanyol o valencià?
El què més trobe a faltar és estar prop de la meua “terreta”, xarrar en valencià, córrer a la vora de la mar i dels bancals de tarongers. La majoria de les ciutats americanes s’han fet una vegada els cotxes ja existien, per tant les seues infraestructures estan pensades per a moure’t amb cotxe, a diferència d’Espanya, on ciutats i pobles estan molt més concentrats, i per tant anar d’un lloc a un altre caminant és molt més fàcil.

Etiquetes: