A principis de desembre el Govern de Gandia va aprovar nomenar com a ‘Toni Herreros’ a la pista d’atletisme de la ciutat, situada al poliesportiu municipal, com a reconeixement a qui va ser un dels pioners en la modernització de l’esport local, i de l’atletisme en particular, dedicació que es va vore truncada amb la seua sobtada mort el 22 de maig de 2015, als 58 anys. Herreros va ser entrenador nacional d’atletisme, vicepresident de Club d’Atletisme Safor Teika, coordinador del Servei Municipal d’Esports de Gandia, i tècnic-directiu de la FACV. L’ajuntament ha encomanat un rètol que estarà situat sobre l’entrada principal de la pista. L’acte d’inauguració es deixa per a més endavant, quan millore la situació sanitària provocada per l’epidèmia de coronavirus. Amb motiu d’esta dessignació xarrem amb la seua vídua, Amparo Victoria.

¿Com va conéixer a Toni Herreros?
-Me’l va presentar un dia un amic del meu germà. El vaig conéixer en 1980, i als tres mesos ja es volia casar amb mi. Finalment, ens vam casar en 1982. Era electricista, un sector al qual sempre es va dedicar, compaginant-lo amb l’esport.

¿Com es va iniciar ell en l’atletisme?
-Sempre li va agradar córrer. En aquells moments no hi havia pista d’atletisme, entrenaven en el “Camp B”, de terra. Ell va arribar al Safor al poc de crear-se, en aquell moment estaven Xavier Estruch i Miguel Ángel Nogueras. En total en el club no serien més de 30 o 40 socis. A més, en el col·legi Sant Francesc de Borja buscaven un professor d’Educació Física, i el van contractar. També va estar com a monitor en uns altres col·legis, el Jesús Obrero de Santa Anna, el de Benipeixcar, a Potries… Als qui veia que tenien condicions òptimes per a l’atletisme els animava a apuntar-se al CA Safor. D’aquella fornada van eixir persones com els germans Àlex i Xavi Blasco, o Neus Giner. Alguns foren medallistes i uns altres continuen vinculats al club com a entrenadors.

També va treballar en el Servei d’Esports durant més de 30 anys.
-Sí, ell s’encarregava de gestionar instal·lacions municipals com el pavelló o la pista d’atletisme. També era una època on es va consolidar l’esport base de molts clubs, en certa manera estaven naixent eixes estructures.

S’ha dit que, tot i que els socis el van animar, mai va voler ser president, preferia estar en un segon pla…
-Així és, ell volia dedicar-se sobretot a entrenar, el treball en la pista. La seua il·lusió era que sols hi haguera un club potent d’atletisme a Gandia que arribara lluny, que tots hagueren fet una pinya. Però trobe que també estaria encantat de vore el nivell que ha aconseguit el CA Safor Teika actualment.

Comenta que era més que un entrenador, en el sentit que es preocupava perquè el xiquet/a no perdera el seu rendiment en els estudis…
-Efectivament. Als seus atletes sempre els deia que primer eren els estudis, i després, l’atletisme. Els inculcava que competiren però disfrutant, sense rivalitats, que les victòries ja vindrien, poc a poc. Amb els atletes tenia una relació molt estreta i especial, era una barreja de psicòleg, pare, amic, entrenador…

Ell també va impulsar el grup de “pares” o adults, hui en dia plenament consolidat en el club…
-Sí, estava súper feliç amb els pares, encantat de vore que s’ho havien pres seriosament, va ser una cosa molt satisfactòria per a ell.

En la Gala de l’Esport de Gandia de 2007 va ser premiat com a millor tècnic de l’any.
-Sí, estava molt content. Li’l va lliurar Liduvina Gil, que era regidora d’Esports, i ara que jo sóc regidora ella també m’ho ha recordat alguna vegada.

Toni també va col·laborar en la gestació del 10K Nocturn de la Platja de Gandia i la Cursa de la Dona…
-Sí, ell va ajudar a dissenyar el 10KN, però en companyia de la resta de membres del club, i amb el temps s’ha demostrat que és un esdeveniment molt important, que combina esport i turisme. I la Cursa de la Dona igual, ha tingut un creixement exponencial.

Un altre homenatge anual és la pujada de socis al Cim de la Safor, a Vilallonga. ¿Com va nàixer eixa costum, i què solen fer quan arriben al cim?
-Bé, a Toni li agradava també el senderisme, i els paratges naturals, i entre ells el cim de la Safor, de fet allà vam estendre les seues cendres. I allà tenim una llibreta on molta gent li escriu dedicatòries. Quan pugem aprofitem per a llegir eixos missatges, que són molt emotius, o renovar la llibreta si està plena.

¿Com està vivint esta nova faceta com a regidora?
-Doncs estic molt contenta. Suposa conéixer Gandia des d’una perspectiva diferent i molt completa, perquè vas a molts actes. Ara bé, des de març, amb la pandèmia, tot això ha canviat i ens vam centrar en tramitar ajudes per a les persones i famílies més vulnerables. D’altra banda, en el departament continuem treballant en projectes que milloraran la qualitat de vida dels veïns, com els ARRU del Raval i Beniopa, o impulsar més vivenda de protecció oficial. / Josep Camacho.