Davant la crisi del coronavirus, i només conéixer la declaració de l’estat d’alarma, el passat 14 de març, Carlos Ferrando va dissenyar unes taules d’exercicis per a fer a casa, i fins tot les va presentar en directe connectant-se des d’Instagram, en una iniciativa de la qual es beneficiaren no sols els socis del club, sinó el públic en general.

La crisi del coronavirus i el confinament frenaren en sec les competicions i l’esport a l’aire lliure. En principi, els exercicis ‘Quedat a casa’ anaven destinats als socis, però s’han obert al públic en general. ¿Quin és l’objectiu?
-L’objectiu principal es mantenir un mínim d’activitat física diària com a mesura preventiva desde el punt de vista de la salut. En segon lloc el manteniment lligat a tot el que envolta les activitats físiques i esportives que de normal preactiquem i que ara no hi ha la possibilitat. La despesa energètica és diferent, ja que les activitats s’adapten als espais reduïts i als recursos. Es tornen menys dinàmiques, es mobilitzen menys grups musculars i per tant disminueix el consum energètic.

Amb la quarantena molta gent s’ha llançat a practicar esport a casa. ¿Quines precaucions haurien de tindre, a banda de no trencar res?
-Que esta situació siga una raó per empendre alguna pràctica d’activitat física recolza més si cap l’efecte de l’esport com un mitjà per a reforçar l’automotivació i la completa formació de la persona, així com previndre estats d’estrés o malalties. La pràctica esportiva sempre ha de complir amb uns principis bàsics de l’entrenament, com és l’adaptació, progressió, continuïtat, alternança… I això ha d’anar de la mà d’un professional i no qualsevol. Eixes precaucions principalment serien: fer uns esforços que no superen un 60-70% de la freqüència cardiaca máxima o entre 6-7 en una escala de percepció subjectiva; alternar activitats de treballs aeròbics amb força i resistència; oblidar-se d’entrenaments d’alta intensitat; augmentar el temps de forma progressiva; mantindre una higiene postural; cuidar l’alimentació i sobre tot estar ben hidratats per a mantindre el funcionament cel·lular del cos.

Una altra opció, sobretot per a ciclistes i triatletes, són les cintes i bicicletes estàtiques. Ara han evolucionat i permeten competir en línia amb diversos corredors…
-Esta opció és ben vàlida, però depén d’una sèrie de recursos materials que no tothom té a casa, com la cinta de córrer o els rodets per a la bicicleta. Efectivament, les noves tecnologies son un gran avanç per al desenvolupament esportiu, i hi ha una gran quantitat d’aplicacions (Garmin Connect, Strava, Bkool, Zwift…) on pots comparar els entrenaments, inclús competir de forma simultànea amb uns altres esportistes. Tot això es fa connectant una sèrie de gàdgets que transmeten la informació de la velocitat, km, potència, Fc, etc. És un recurs valuós per a temporades on el clima no acompanya o en una situació tan estranya com esta, però com dic, no és comparable a l’entrenament específic en carretera.

Alguns Governs han permés que els ciutadans isquen al carrer una hora a fer esport. ¿Creu que és una mesura responsable, amb el panorama que tenim damunt?
-Crec que l’objectiu principal de la societat ara mateix és salvar la crisi sanitaria, així que no queda una altra. La mesura ens afecta a la majoria de la població, els esportistes professionals no podem entrenar (ni treballar), tampoc hi ha competicions, així que molts no tindràn ingressos econòmics… Darrere d’això estem els professionals que treballem per als esportistes. En una societat en la que ens falta responsabilitat, civisme i empatia, que uns poderen practicar esport i uns altres no havera sigut una mesura complicada, així que estic d’acord amb la prohibició.

Han parat les competicions de triatló, com les escolars, i moltes proves han canviat de data. ¿Serà fàcil reenganxar-se quan la situació es normalitze?
-En efecte, totes les competicions estan parades fins a nova ordre. La dificultat estarà en la lectura o en l’estratègia que cada entrenador haja fet de la temporada i com afecta això al rendiment de cada esportista.

Canviant de tema, ¿com veu l’escola de triatló del club, i la seua evolució?
-Quan parle de l’escola de triatló se’m posen el pèls de punta, perquè és la meua feina i veig que cada vegada som més els que formem este gran grup. És molt difícil trobar xiquets i xiquetes que estiguen predisposats i motivats a entrenar cada dia, però en el club ho hem aconseguit. L’evolució està sent molt bona, amb pasos ferms, i està marcada pel treball i la il·lusió del més joves. Este any va rodat.

¿I el grup de triatletes adults o aficionats?
-S’ha fet un canvi gran, però crec que sols es qüestió de temps i treballar de forma correcta per a què els nostres esportistes porten el color groc de bon gust.

Fa un temps va encetar un projecte empresarial amb el disseny i la venda de calcetins i gorres baix la marca The One Brave. ¿Què té d’especial el producte? ¿Com va l’experiència?
-Sí, exactament fa dos anys amb un amic de qüasi tota la vida vaig començar este projecte. El que més representa a la marca és el nom, Brave (‘Valent’). A partir d’ahí s‘ha intentat dissenyar un producte de qualitat i garanties del qual estem molt contents. Estem arribant a molts esportistes de nivell mundial, a botigues i locals comercials que ja venen el nostre producte, i fa unes setmanes vam signar amb una gran cadena a nivell nacional. L’experiència és més que enriquidora, però ara, amb la situació del coronavirus, haurem de fer front a una gran crisi econòmica que ja és palpable i prendre mesures. / J. C.