¿Com va començar en l’esport o en l’atletisme?
-Vaig començar practicant natació, els meus pares em portaven a la piscina del poliesportiu de Gandia. Després vaig estar un parell d’anys practicant futbol sala, perquè era una activitat extraescolar de Les Esclaves, on vaig estudiar, però no era massa bo. El meu primer contacte amb l’atletisme amb 8 o 9 anys va ser gràcies a un cross escolar que organitzava el club i on participava el meu col·legi. Vaig quedar segon i a partir d’ahí em vaig enganxar. Toni Herreros va parlar amb el meu professor d’Educació Física perquè m’animara a practicar atletisme.

¿Quins entrenadors ha tingut?
-El primer va ser Toni Herreros. Probablement si no arriba a ser per ell no hauria fet mai atletisme. Després Àlex Blasco, Samu Mascarell i des de fa uns anys David Melo, qui em va dirigir cap a la velocitat, perquè abans jo feia fons.

¿Quines són les principals marques o títols en la seua carrera esportiva?
-He tingut la sort que cada temporada he millorat marques. En els 200 m.l. tinc 22.74 en pista coberta i 22.49 a l’aire lliure. I en 400 m.l. les millors són 50.15 baix sostre i 49.72 a l’aire lliure. En pista coberta m’agradaria baixar dels 50 segons.

¿Alguna medalla que tinga un significat especial?
-El bronze en l’autonòmic absolut de La Nucia, en els 400 m.l., el passat mes de juny. Però també la primera de plata que vaig obtindre en el cross escolar, que he comentat abans.

¿Com és la rutina d’entrenaments?
-Tinc diferents cicles de càrrega segons l’època. En funció del cicle entrene en la pista 4 o 5 dies a la setmana, normalment de dilluns a divendres quasi dues hores. Tinc dos sessions de peses a la setmana i tres sessions de sèries, variant les distàncies. Per a entrenar als xics i xiques de l’escola vaig dimarts i dijous de 19.30 h a 21 h. Quan hi ha competicions infantils i cadet els acompanye. Pel matí estudie.

¿Li han respectat les lesions?
-No m’he lesionat massa, però entre els 17 i els 19 anys sí que vaig tindre un parell d’anys on vaig arrossegar una lesió de genoll. Recorde el meu primer campionat d’Espanya, que va ser un cadet, a Antequera, on em feia mal i vaig quedar últim en les dos proves. Els primers mesos d’eixa lesió vaig estar a punt de deixar l’atletisme, em vaig desesperar en un entrenament però David Melo em va animar a continuar.

¿Cuida l’alimentació?
-No estic obsessionat. A vegades he pres proteïna, però no em prive de res.

¿Què li ha aportat l’atletisme en la vida?
-M’ha permés viatjar, ser organitzat, i tindre constància. Ara mateix no veig la meua vida sense l’atletisme. Si et poses metes realistes les pots aconseguir. No diria ser olímpic, però ser campió autonòmic, per exemple, té molt de valor.

¿Té atletes referents?
-Pel que a espanyols, m’agrada Iñaki Cañal, especialista en els 400 metres llisos, ha anat al mundial i està en bona forma. Però el meu principal referent és David Melo, perquè em va orientar cap a la velocitat, ha sigut internacional i té molt bones marques, sobretot en categoria junior.

¿Com està sent l’experiència com a entrenador?
-Molt bona. Actualment entrene a les categories Sub14 (Infantil) i Sub16 (Cadet) en les modalitats de velocitat i tanques. Som dos entrenadors per categoria. Jo vaig començar com a cadet i trobe que des d’aleshores alguna cosa haurà canviat en la societat perquè veig a alguns xics massa entretinguts amb el telèfon mòbil, els costa més aprendre o centrar-se. També hi ha qui té moltes més activitats extraescolars, fa música o uns altres esports… Hem de fer que s’apassionen per l’atletisme. Però també hi ha uns altres que els posen ganes, intente traure’ls potencial, posar-me com a exemple quan jo tenia la seua edat… Trobe que els actuals cadets podrien despuntar, i a les xiques alevins també les veig molt motivades.

¿Com creu que ha evolucionat el grup de tecnificació des que va entrar com a atleta?
-És més professional. I l’escola ha crescut. Quan jo vaig començar érem 40 xiquets, i no hi havia equip de competició, ens barallàvem per entrar en un autonòmic, i ara estem en Primera Divisió. Som un club modest, no és fàcil mantindre’s, però tenim a molta pedrera, este 2023 ha sigut molt bo, i ens coneixen per les pistes de tota Espanya. / Text i foto: Josep Camacho.