¿Com va començar en l’esport?
-De menuda m’apuntaven a moltes curses populars, que organitzen en els pobles, en categories inferiors, perquè sempre m’ha agradat córrer, no podia estar parada. Habitualment les guanyava i em vaig enganxar. En atletisme vaig començar en el CA La Valldigna, amb Bea Bosch com a entrenadora, i poc a poc vaig passar al Safor, amb David Melo, després d’un temps alternant. Els dos entrenadors han sigut atletes i per tant són bons referents a seguir. L’entrenament de David Melo m’agrada, perquè a banda de ser metòdic sempre ha tingut paraules d’alé i motivació en moments de dificultat.

¿Quines són les principals marques o títols en la seua carrera esportiva?
-A l’aire lliure en 100 m.l. tinc 13.40, en els 200 m.l., la que més m’agrada, uns 27.32 i en 400, la que més he entrenat, un crono de 1:01.53. Sempre he volgut baixar del minut, i en això estem.

¿Alguna medalla que tinga un significat especial, al marge de la marca?
-Quan era menuda tota medalla em fa il·lusió, i la marca m’importava poc, però conforme et fas major sí que et fixes en els registres, li dones més importància a la marca. A finals de la temporada passada, en el Campionat Autonòmic Promesa vaig quedar primera en els 200 i en els 400, i va ser una competició molt especial.

De vegades en atletisme entrenar de manera constant no garanteix una medalla.
-Sí, això ja ho tinc assimilat. Has de saber gestionar el fracàs. Té més valor ser constant i no deixar-s’ho que pujar al podi. Si no ix, ja eixirà, no passa res, cadascú té el seu procés.

¿Com és la rutina d’entrenaments?
-Normalment dedique dos hores al dia cinc dies a la setmana. Anem per cicles; ajust, càrrega, impacte… Hi ha sessions làctiques (inteses i curtes) i també de peses.

¿Ha tingut lesions?
-La veritat és que sí, unes quantes. En cadet em vaig lesionar el quadríceps fent peses i vaig estar un mes parada. Després he tingut dos, no relacionades en l’esport, que va requerir una operació de lumbar, i vaig estar dos anys a mig gas.

¿Ha pogut compaginar estudis i atletisme?
-Sí, la veritat és que per això sóc prou organitzada. La falta de temps per a fer esport és una excusa, si t’organitzes, pots. Jo perd molt de temps en trajectes entre Favara-Torrent i Favara-Gandia, però puc portar-ho tot endavant. De menuda ma mare és la que més m’ha portat als entrenaments i campionats. Això sí, s’ha de sacrificar molts caps de setmana però al final té la teua recompensa, a més eixir de festa no m’aporta massa. A més, entrenar o competir en grup també és divertit.

¿Cuida l’alimentació?
-No em prive de res, menge de tot, però amb moderació.

¿Què valors creu que aporta l’atletisme?
-Sobretot disciplina. En el futbol, per exemple, estàs una setmana sense entrenar i tornes a practicar-ho no perds la forma, però en atletisme costa moltíssim tornar a agarrar-se, inclús si perds un o dos dies.

¿Té atletes referents? ¿Fins a quan li agradaria practicar atletisme?
-Sí, m’agraden les velocistes Sara Gallego i Maribel Pérez. Ja fa dos anys que pense en deixar-me l’atletisme, perquè portes moltes coses, però sempre em penedisc, i torne a començar temporada. Competir per equips és el que més m’agrada de l’atletisme, perquè fas molta pinya, és molt emocionant.

¿Com creu que ha evolucionat el grup de tecnificació en el club des que va entrar com a atleta?
-Jo quan vaig entrar pensava que no encaixaria però la veritat és que ha anat molt bé. Ara sóc de les majors. Veig que són igual de constants. L’escola continua creixent. Falta animar a molts xiquets a què s’endinsen en el món de la competició. / Josep Camacho.