Nascut a Gandia, Hugo estudia segon de Batxillerat en Escolàpies Gandia, amb una modalitat especial de tres cursos pensada per a esportistes d’elit, cosa que li permet compaginar-ho millor amb l’atletisme.

¿Com van ser els inicis en atletisme?
-Vaig començar en 2018 en la categoria aleví i vaig passar al grup de tecnificació en 2020 en perxa. Des de menut sempre havia fet gimnàstica artística, en el pavelló del Raval-Benipeixcar. Per aquella època Sergio Palomino em va vore en una piscina fent mortals, tot tipus de salts… I em va animar a formar part del club. Ja en l’escola d’atletisme em va aconsellar sobre la perxa. També vaig practicar un parell de temporades futbol, però en vore que millorava el rendiment en la perxa doncs vaig apostar definItivament per l’atletisme, perquè era el que realment m’agradava.

¿La perxa és la disciplina més exigent de l’atletisme?
-Per a cadascú la prova més difícil és la seua, però és cert que la perxa combina velocitat i salt, i jo trobe que a nivell tècnic és la més complicada.

¿La qualitat del material és important?
-Sí, és molt important. Jo sempre faig servir perxes del club, i reconec que per a ells suposa una gran inversió. En el mercat hi ha perxes de fibra de carboni i fibra de vidre, diferenciant per llargària, duresa i flexibilitat, amb dos o tres marques molt reconegudes. No consisteix tant a tindre la perxa més cara i d’última tecnologia, sinó tindre moltes per a triar, perquè com més perxes tinga a l’abast un atleta millor serà la seua evolució. Per exemple, perxes que jo gastava l’any passat en esta temporada no em venen igual.

La temporada passada vas ser subcampió d’Espanya Sub18 (Juvenil) en pista coberta amb 4,45 m. ¿Com va anar eixa experiència?
-Va ser un dels dies més feliços de la meua vida. Venia de dos mesos abans sense saber si podria fer la mínima, i vaig fer 4,30 m en l’autonòmic de Castelló. No m’ho esperava, a més va ser una competició molt igualada, amb Enzo, que és el campió d’Espanya, i va fer 4,90 m. Esta temporada estic en categoria Sub20 (Juvenil), i per tant sóc dels menuts, i hi ha molt de nivell, però lluitaré igualment per a estar en el podi d’un campionat d’Espanya.

Has tingut un canvi d’entrenador, de Pepe Clavier a Ricardo Rico, esta temporada. ¿Per què?
-Pepe m’ha portat sempre, té molta experiència, ha format a moltíssims atletes, i els ha acompanyat a molts campionats. Però ell s’ha pres un descans amb les categories inferiors, encara que no s’ha desvinculat del tot, i li ha pres el relleu Ricardo, al qual considere amic, igual que a Pepe.

¿Com estàs entrenant des que no tens disponible la pista d’atletisme de Gandia?
-Hi ha un parell de dies que vaig al pavelló Lluís Puig de València, els que em toca saltar. Ja ho havia fet la temporada passada, en ocasions més puntuals. Mirant el costat positiu és una motivació perquè em trobe amb més saltadors que a Gandia. Però és cert que caldria agilitar les obres de la pista de Gandia, perquè ja van sis mesos de retard i afecta a l’organització i la vida quotidiana dels atletes. Si ara deixen entrar provisionalment a mi no em serviria per a botar amb la perxa, únicament per a córrer. Però toca continuar avant i arribar als campionats importants.

¿A què has renunciat per dedicar-te més plenament a l’atletisme?
-Sobretot a temps lliure per a estar amb els amics, perquè entre setmana estudie i entrene, i els caps de setmana hi ha competicions, depén de l’època de l’any.

¿Cuides l’alimentació?
-Intente menjar de tot, és cert que em costa menjar verdures, però ahí tinc a ma mare que m’insisteix…

¿Com et veus d’ací a uns anys en la perxa?
-M’agradaria competir en uns Jocs Olímpics, eixe seria el meu somni. I a curt termini vaig pensant temporada per temporada, millorar marca, on em depare…

¿Com veus al CA Safor Teika en el Campionat d’Espanya de Clubs? La lliga és la competició que més es presta al companyerisme. ¿Quines anècdotes tens en eixe sentit?
-Hem fet un grup molt bo, amb bones expectatives per a mantindre la categoria. Fa un parell d’anys la meitat eren nous, però hem agafat molta confiança. Ens ho passem bé però també som seriosos i treballem en equip. Com a anècdota recorde que l’any passat els xics competíem a Durango i Sant Sebastià, i les xiques al dia següent però en Sòria, i els xics vam fer un esforç llogant un pis a la nit per a estar allí eixe dia i donar-los la sorpresa d’animar-les. / Josep Camacho.