¿Quants anys porta correns?
-Al llarg de la meua vida he practicat diferents esports, però vaig començar a córrer l’any 2011. Al principi el meu objectiu era perdre pes, però a mesura que anava progressant, en metres, em vaig anar enganxant cada vegada més. Córrer es va convertir en molt més que una activitat física: ara és una part essencial de la meua vida, es un equilibri que m’ajuda tant fisicament com mentalment.

¿En quin estat de forma es troba?
-Per a mi és bo, encara que igual per a un altre és un desastre… jajaja. Ara intente diversificar els esports, combine córrer amb la natació, bici i exercicis de força, perquè m’ajuda a previndre les lesions.

¿Afronta igual les curses ara que fa uns anys?
-L’any 2021 em van detectar una lesió cardíaca, una hipertròfia ventricular. Açò em limita a l’hora de mantindre ritmes alts durant períodes llargs. Des de aleshores he adaptat la meua manera de córrer: ara córrec al 80 % de la meua capacitat, però ho disfrute igual o fins i tot més que abans. He trobat una nova motivació en acompanyar i ajudar a companys i amics a aconseguir els seus objectius, sempre que estiga dins de les meues possibilitats. Vull aprofitar per a incidir en la importància de realitzar-se proves d’esforç de manera periòdica. No sols poden ajudar-nos a millorar el rendiment, sinó que també són clau per a previndre problemes de salut i gaudir de l’esport amb seguretat.

¿Quines curses recorda per alguna experiència personal, per haver estat ahí, o per haver fet alguna marca destacable?
-Al llarg dels anys he participat en moltíssimes curses, i cadascuna té el seu encant especial. Però si haguera de triar un “top 3”, sense dubte serien les seguents: La primera, la Volta a Peu a Palmera. Va ser la meua primera cursa, un recorregut de 7 quilòmetres que vaig acabar amb una felicitat immensa. Estava tan emocionat com si haguera batut un rècord del món, com Kiptum quan va fer història al marató. Aquella primera experiència em va marcar moltíssim.
La segona, la Marató de València de 2016. Aquell any vaig començar a entrenar amb “el grup de les 6”, l’entrenador era Pau Roig. Ens apretava moltíssim, però vam arribar al dia de la marató amb una forma física espectacular. La majoria vam aconseguir les nostres millors marques personals, i la felicitat compartida amb el grup va ser una cosa que no s’oblida. Una experiència brutal, tant a nivell esportiu com emocional. I la “Marató Clandestina a Gandia”. No va ser una cursa oficial, sinó un entrenament llarg de 42,2 quilòmetres que vam organitzar entre amics. La vam batejar així. Al llarg del recorregut, diferents companys i amics s’anaven unint a nosaltres, i això va fer del dia una cosa molt especial. Va ser una jornada inoblidable, plena de companyia i emoció.

¿Com concilia l’esport amb la vida familiar i laboral?
-Té la seua complexitat, sobretot quan tens fills. Per això intente planificar-me bé la setmana. Entrene a les sis del matí o al migdia, depenent de com vaja la jornada. Crec que és important marcar-se uns objectius realistes, que es puguen aconseguir tenint en compte tant les càrregues familiars com les laborals.

¿Ha estat abans en alguns altres clubs?
-Si, en el CA Daimús Tecnoesport, tinc grans records de tots els bons moments que hem passat junts, m’ha generat grans amistats que encara conserve, em dona una certa “morriña” veure fotos quan corria en el Daimús, formàrem una gran família.

¿Des de quan està vinculat al CA Safor Teika?
-En 2016 vaig iniciar la preparació per a la marató de València, en un principi només anava a estar per a eixe periode, però m’agradà molt l’ambient que hi havia en el “grup de les 6”, i em vaig quedar fins a la data.

¿Per què va donar el pas d’estar en la directiva?
-M’agrada rodejar-me de gent que realment domina la seua àrea de treball i que està compromesa amb el que fa. En el CA Safor Teika he tingut la sort de compartir projectes amb un equip molt competitiu i vàlid. Per a mi, el càrrec de directiu és el de menys, el realment important és sentir-se vinculat a un projecte que et motive i que et permeta aportar. Organitzar carreres i esdeveniments és una cosa que m’apassiona, perquè crec que es genera un impacte positiu tant en la comunitat com en els propis participants.

És un dels habituals del “grup de les sis del matí”, ¿què fa tan especial eixe grup?
-Sí, és un grup molt especial. Encara que som persones molt diferents, encaixem molt bé i s’ha creat un ambient increïble, on predomina el bon humor, el companyerisme i les ganes de superar-nos a través de l’esport. Formar part d’este grup m’aporta moltes coses positives, tant a nivell personal com esportiu.

¿Quins diria que són els valors o els pilars fonamentals del CA Safor Teika?
-El CA Safor Teika compta amb una estructura que pocs, o jo diria que cap club té. Els corredors, valorem molt que se’ns facilite tot allò relacionat amb l’activitat esportiva, com ara els viatges organitzats o els entrenaments planificats. Tot açò ens permet centrar-nos a millorar i gaudir de l’atletisme. També cal destacar l’organització de les tres curses anuals, que any rere any aconsegueixen augmentar el nombre d’inscripcions. No és gens fàcil mantindre eixa progressió i, sense dubte, és fruit del treball ben fet.
I, com no, l’escola d’atletisme és un autèntic referent. No sols es forma als més menuts en l’àmbit esportiu, sinó també en valors com el respecte, l’amistat i el sacrifici. Açò és clau per a crear una base sòlida tant per al futur de l’atletisme com per al creixement personal dels xiquets i xiquetes.

¿Quin paper li agrada fer més en el club: ser corredor, ser voluntari en alguna de les curses que organitza, col·laborar amb la directiva…?
-Disfrute de les dos experiències, tant de participar com d’organitzar. Ara bé, en el rol d’organitzador sí que es viu amb més pressió, ja que qualsevol error pot afectar a moltes persones. És una gran responsabilitat, però també molt gratificant quan tot ix bé.

¿Canvia molt vore les coses des de diferents parts de la barrera?
-Sí, cal tindre una mirada més ampla i, sobretot, escoltar molt el corredor per aconéixer les seues inquietuds i propostes. Hui en dia hi ha moltes curses, i per això el corredor busca un producte diferencial. És per això que cal innovar constantment per captar la seua atenció i oferir-li una experiència única.

Parlem del Circuit Caixa Popular de la Safor-Valldigna. Després de huit anys i set edicions ¿quin balanç en fa? ¿Quina evolució ha tingut?
-El balanç és més que positiu. Edició rere edició hem aconseguit superar el nombre d’inscripcions, cosa que demostra l’interés creixent pel circuit. Comptem amb un gran equip humà, molt implicat en la millora contínua, i això es nota en cada detall. A més, el Circuit de la Safor s’ha consolidat com el que més participants reuneix de tota la província de València, una dada que no sols ens ompli d’orgull, sinó que també ens impulsa a continuar treballant amb la mateixa il·lusió i dedicació.

¿Estan satisfets amb el suport dels ajuntaments i la resta de patrocinadors cap al Circuit?
-En realitat, els organitzadors de cada cursa solen ser els propis ajuntaments o els clubs del municipi corresponent. Des del circuit el que fem és coordinar, assessorar i avaluar els organitzadors per tal de garantir que tot funcione correctament. En les últimes edicions hem aconseguit una gran implicació per part de totes les parts, cosa que ens ha permés corregir errors i millorar cada prova. És curiós com canvia la visió segons qui està al capdavant: no és el mateix si l’organització recau en un club que si la porta un ajuntament, ja que la visió i els recursos disponibles solen ser diferents.

¿El Circuit de la Safor ha arrelat més als corredors al territori?
-La creació del circuit va ser una reivindicació de tots els corredors. Ja existien circuits consolidats a totes les comarques veïnes, però a la nostra no en teníem. Amb este circuit, hem guanyat tots: els corredors, que ara disposen d’un producte molt assequible, amb un únic dorsal que dona accés a 18 curses durant 7 mesos, i també els organitzadors, que han vist com la participació ha crescut de manera espectacular. Hi ha curses que abans del circuit no arribaven als 200 participants i ara superen les 1.300 inscripcions. Per a molts municipis, això ha suposat una autèntica revolució.

¿Pot avançar alguna novetat de la propera edició?
-D’ací uns dies compartirem avanços importants; en aquests moments estem ultimant detalls per tal que tot estiga llest. Convidem a tots a estar molt atents a les nostres xarxes socials, on anirem publicant totes les novetats.

Supose que té experiència en organitzar curses populars. ¿Quina és la part més difícil de tot?
-El més complicat és trobar els mitjans adequats i tindre un equip de voluntariat compromés per a poder realitzar la cursa tal com es té previst.

¿A nivell organitzatiu, quins aspectes marquen la diferència entre una bona cursa i una altra mediocre?
-Considere que, per atraure corredors, és essencial oferir un producte o servei que no sols siga atractiu, sinó que es distingisca pel seu valor únic. Això implica, principalment, una escolta activa i una empatia amb les necessitats i desitjos dels corredors. Hem d’estar disposats a canalitzar i valorar totes les propostes que ens indiquen, ja que això no sols millora l’oferta, sinó que també reforça la relació de confiança amb ells. Pel que fa a la comunicació, és crucial comptar amb una estratègia correcta, innovadora i capaç de generar il·lusió. La comunicació ha de ser constant i estar present en els canals més rellevants, com xarxes socials, fires i altres punts de contacte. D’esta manera, no sols aconseguim captar l’atenció de nous corredors, sinó que també mantenim l’interès dels actuals.

¿El corredor popular sap o valora el treball que hi ha darrere d’una cursa?
-En general, el corredor sol ser una persona agraïda, que sí valora i reconeix la faena que hi ha darrere de cada esdeveniment. Açò és molt d’agrair des de la nostra part, perquè ens motiva a continuar millorant. Evidentment, com en qualsevol àmbit, sempre hi ha una xicoteta part que expressa les seues discrepàncies d’una manera més vehement, i és normal que estes veus ressalten més. Però l’important és saber escoltar tant les crítiques com els elogis, perquè les dos ens ajuden a créixer. / Josep Camacho.