Portes tota la teua vida en el club, ¿com vas començar?
-Vaig entrar amb uns cinc anys en la categoria “piponets” i des de fa tres anys estic en el grup de tecnificació, competint en les distàncies de 3.000 ml, on em sent més còmoda, i 5.000 ml. Sobretot em va animar a entrar al club ma tia, Amparo Villar, corredora popular, i sòcia des de fa molts anys. Ara estic en categoria juvenil.

¿Com és la teua rutina d’entrenaments?
-Entrene tots els dies una hora i mitja al dia, excepte dijous i diumenge. Dimarts faig peses i divendres, sobretot mentre dura la temporada de cross, puge costeres i faig algunes séries relacionades.

¿Practiques algun altre esport?
-Sí, dins del cicle formatiu faig hípica, natació i senderisme.

¿Com compagines els estudis amb l’atletisme?
-Trobe que amb una bona organització es pot fer, a més com és un cicle relacionat amb l’esport és més fàcil.

¿Has patit alguna lesió alguna vegada?
-Sí, fa dues temporades vaig tindre una fisura al dit del peu i pràcticament no podia córrer, sols fer ciclisme. Em vaig perdre gran part de les competicions de la temporada.

¿Què tal amb el teu entrenador, Pau Roig?
-Molt bé, m’ajuda molt, em coneix, i quan vaig tindre la lesió em va animar. Una barreja de bons consells i disciplina.

¿Com s’implica la família en la teua passió per l’atletisme?
-La veritat és que em recolzen molt, em porten a les competicions, sobretot quan són a València, i si poden també m’acompanyen a campionats d’Espanya fora de la Comunitat Valenciana per a animar-me.

¿Recordes alguna medalla o campionat especial?
-En un campionat d’Espanya cadet a Lleida, en 2024, vaig quedar segona en 3.000 ml després d’aquella llarga lesió que havia tingut. També va ser molt emocionant per a mi el meu debut en un Campionat d’Espanya, categoria cadet i en pista coberta a Ourense, encara que no vaig tindre bons resultats.

¿Quina és la teua millor marca personal?
-Està en 10.16 en els 3.000 ml en pista coberta.

¿Cuides l’alimentació?
-Sí, sobretot quan s’acosten els campionats, tinc una nutricionista que m’ajuda, menge de tot.

¿Com recordes el cross de Burgos de l’any passat?
-Va ser molt emocionant, però va fer molt de fred, que vam acusar totes, i el terreny estava un poc humit. Però va estar molt guai l’experiència de ser subcampiones. El cross em diverteix més que la pista, sobretot quan el terreny està difícil o té fang.

¿Com ho has fet per a entrenar sense la pista d’atletisme de Gandia?
-Bé des de fa poc ens deixen entrenar encara que estan les obres paralitzades, però és sobre asfalt. Abans, Pau ha fet el possible per no perdre la dinàmica, hem anat a la platja, a pistes de Xeraco i Dénia, a uns terrenys que hi ha darrere del col·legi Los Naranjos…

¿Com vius el Campionat d’Espanya de Clubs, i quines anècdotes tens en estes competicions?
-En lligues nacionals ja porte competint tres edicions, 2023, 2024 i 2025. Trobe que tenim un equip femení amb molt de nivell, i també està molt bé l’experiència de viatjar amb el bus, animar amb el “bombo”… És una competició on es crea molt de comboi i sentiment de club. Quan viatgem notem que el club és prou conegut.

També has participat en la Cursa de la Dona Vicky Foods de Gandia…
-Sí, molts anys. L’any passat va ser amb ma mare per equips, i vam pujar al podi. També l’he feta a nivell individual amb l’equipació del club, amb unes altres companyes. Personalment me la prenc com un entrenament per a preparar-me els 5.000 ml en la temporada d’hivern. Trobe que fomenta l’esport femení, està molt ben organitzada, i les categories per equips que té són molt divertides.

¿Tens alguns atletes referents?
-Sí, a nivell local m’agrada Quique Llopis, i més enllà, per la seua actitud, sóc molt seguidora d’Ana Peleteiro.

¿Quins objectius tens per a esta temporada?
-M’agradaria fer podi en algun campionat d’Espanya i millorar la marca personal.

¿T’agradaria dedicar-te a l’atletisme de manera professional?
-A l’esport sempre estaré vinculada, però a l’atletisme encara és prompte per a decidir-ho. / Josep Camacho.