Montse Climent és titulada en el cicle mitjà i superior d’atletisme i va cursat un any del que s’imparteix en l’IES Maria Enríquez. També fa algunes curses populars, en els circuits de la Safor i la Vall d’Albaida.

¿Quins records té dels inicis?
-A principis dels huitanta vaig entrar en la primera escola municipal d’atletisme, que va gestionar el CA Safor, amb companys atletes com Andrés Denia, Toni Puig, o Pep Julià… Practicàvem esport en el “camp B”, el que hui en dia és el camp de rugby. El meu entrenador era Peio Quadra i vaig competir en salt de llargada i alçada. Vaig estar cinc o sis anys com a atleta, Als 16 anys em vaig posar a treballar, i vaig aparcar un poc l’esport, però mantenint la vinculació amb el club. Va entrar el meu germà Joan, que arribà a ser subcampió d’Espanya en perxa. Fa uns set anys vaig tornar per a ser monitora, actualment estic amb els benjamins i prebenjamins, amb els adults, i també coordinant les escoles dels municipis.

¿Com és entrenar xiques i xics tan menuts?
-Practiquem totes les vessants de l’atletisme; velocitat, llançaments, alçada… però d’una manera lúdica, no busquem una especialització prematura. Els de segon any de categoria competeixen en l’àmbit escolar, però habitualment als campionats van més majors, quan són alevins o infantils. Amb els xiquets tenim especial cura en què sàpiguen gestionar els èxits però també els fracassos, perquè generalment els costa assumir que han perdut una prova, una medalla… Això i el respecte entre ells és la primera regla que ensenyem. També els integrem i facilitem que es coneguen un poc. I estem pendents a més del seu desenvolupament, i de si tenen alguns problemes a l’hora de xafar el peu, en eixe cas automàticament ho comuniquem als pares perquè busquen consell en el pediatra o el podòleg, perquè és important corregir-ho des de ben aviat.

També entrena a adults pels matins, dimarts i dijous. ¿Quin és el perfil mitjà dels que practiquen esport a eixes hores?
-És un grup molt barrejat, amb gent que va a curses populars, uns altres que no… Això també és bonic perquè entre tots han fet pinya. Hi ha gent que treballa i pot lliurar eixe dia, o que treballa a torns… Tinc fins i tot a una dona de 73 anys. En el grup d’adults hi ha qui en la vida pensava que podria córrer, i ha acabat competint, per tant per a mi és una gran satisfacció. En adults treballem la força, velocitat, fons, rampes…, un poc de tot.

També és entrenadora de xiquets amb autisme, en el marc de la col·laboració amb l’associació Astea Safor.
-Sí, tenim a 23 xiquets i joves, d’entre 6 i 34 anys, de tota la comarca. Estan en diferents grups segons el grau d’autisme, derivats per Astea. Estan acompanyats per voluntaris que els ajuden a fer els moviments que diu el monitor. Alguns necessiten pictogrames, uns altres no. Els xiquets amb el grau més suau, l’1, estan integrats en els grups ordinaris. Els aporta molts beneficis, es nota la seua evolució.

¿Com està el club pel que fa a les escoletes dels pobles?
-Molt bé, és una manera de portar l’atletisme als pobles. Habitualment les impulsen les AMPEs dels col·legis, i alguns ajuntaments cedeixen instal·lacions o beques, com per exemple els d’Almoines, Vilallonga, Ador i Palma de Gandia. Normalment fem les activitats en patis de col·legis. Jo intente obrir noves escoles i animar a la gent que s’apunte.

¿Com és l’experiència en els entrenaments gratuïts de la Cursa de la Dona Vicky Foods de Gandia? ¿Quin pla sol fer per a que el puguen seguir dones de qualsevol edat i condició física?
-M’encarregue des de fa dos anys. La veritat és que tenen molt bona acollida, enguany han fet estos entrenaments fins a 180 dones, que són moltes, en diferents espais. Són entrenaments divertits. Intente que es menegen, sobretot que facen molta mobilitat articular.

També li agrada ajudar en els esdeveniments esportius i socials que organitza el club. A pesar del treball, ¿és un dels moments on més es fa pinya dins del club?
-Prepare els avituallaments de les curses que organitza el club, i també sóc voluntària. Anime a participar als xiquets i joves de l’escola com a voluntaris. En el cas de la Cursa de la Dona Vicky Foods, per exemple, sempre agraïm a les participants la inscripció, perquè permet seguir endavant amb l’escola d’atletisme. I en el 10K Nocturn també, enguany érem 70 persones entre monitors, pares, xiquets…

¿En definitiva, què suposa el club per a vosté en esta nova etapa?
-Doncs és com haver tornat a casa, com completar l’etapa que vaig deixar a mitges quan era atleta. La vida m’ha dut una altra vegada ací, i procure cada dia tornar l’agraïment i transmetre tot el que jo vaig aprendre quan vaig entrar i en els anys de formació. / Josep Camacho.