Suni Perales treballa com a auxiliar d’infermeria en el centre de dia que té Auna-Inclusió a Potries. És casada amb David Ferrairó, el qual també li uneix la passió per l’esport, i tenen una filla, Maria, de 26 anys.

¿Com es va iniciar en el món de l’esport?
-Jo vaig començar, sobretot, animada pel meu marit, David, que és molt esportista. Ell estava primer en clubs d’Oliva i després es va passar al CA Safor. Vaig començar correns i fins a hui ja he fet maratons i triatlons.

¿Com és la seua rutina d’entrenaments?
-Participe en el “grup de les 6” del club, on un grup de socis eixim a córrer de bon matí dimarts i dijous. A més, practique natació i els cap de setmana, bici. Ara estic dedicant-li menys hores, tant als entrenaments com a les competicions, perquè estic estudiant anglés, que el necessite per al meu treball. Estic apuntada en el Circuit de Curses Populars de la Safor-Valldigna.

¿Quin seria el seu “palmarés” esportiu més destacable?
-Seria difícil recordar-ho tot, però he estat en les competicions d’Embrun, de l’Alpe d’Huez, he fet tres triatlons olímpics a Xàbia, i el de Xilxes, que quasi és de llarga distància. També maratons, com el de València, i de muntanya, com el d’Espadà, i mitges maratons, la Behobia-Sant Sebastià… Des de fa un parell d’anys, com dic, tinc un poc aparcada la competició i estic més centrada a estudiar. Però continue ajudant al club com a voluntària.

¿És competitiva, o es pren les curses com a una simple participació?
-Segons el moment. A mi ara em dona molta satisfacció acompanyar a algú que vulga arribar a un temps. En el circuit de la Safor he estat tres anys pegant-li i he pujat moltes voltes als podis de la meua categoria. Si he preparat una cursa sí que m’agrada anar a per totes. També m’agraden les competicions per equips, per exemple quan hem participat en la Lliga de Clubs de Triatló Caixa Popular. Ara estic més en el moment de “fer comboi”, no d’acumular trofeus personals.

¿S’ha lesionat alguna vegada?
-Sí, preparant una marató de València vaig tindre síndrome piramidal, i la vaig fer però després vaig estar una temporada sense córrer. En eixe moment vaig a començar a agafar més la bicicleta.

¿Quin és el trofeu, al marge de la marca, que més il·lusió li va fer guanyar?
-Diria que el primer trofeu que vaig guanyar en el circuit quan començava a córrer. Però, clar. era de la categoria local en una cursa de Daimús, on estava empadronada, per tant tampoc va ser tan difícil guanyar-lo, però em va fer il·lusió, no em creia que havia de pujar al podi a arreplegar-lo. També el del Triatló de Xàbia, quan vaig quedar tercera veterana.

També disfruta en la organització de les curses del club.
-Sí, m’agrada estar a l’altre costat de les curses, escoltar i comprendre al corredor. En l’organització, el voluntariat, repartint avituallament, arreplegar després quan acaba la cursa… M’agrada ajudar, que tots estiguen contents, motivar, fer pinya en eixe aspecte.

¿Les dones accedeixen més tard a competir en curses populars o fer esport?
-Trobe que en els últims anys això ha canviat, les dones ens hem empoderat i hem repartit millor més les faenes de la casa. Abans sentíem que tot havia de passar per nosaltres, però hui hi ha moltes dones en l’esport, una faceta que compaginem més i millor amb les altres.

¿Com veu l’evolució del CA Safor Teika en estos anys?
-Trobe que el Safor és un club que ha sabut escoltar tant al corredor popular com a l’atleta d’elit. Em consta que en l’atletisme de pista hem evolucionat molt, però crec que en l’àmbit popular també estem creixent moltíssim. Estem en un club que el corredor pot des d’aspirar a marques fins a simplement córrer en companyia, per a passar-s’ho bé. A més, informem sobre les curses, hi ha plans d’entrenaments específics, gestionen els dorsals, el viatge si és necessari… És un club que coneix al “popular” i les seues necessitats. A més dos dies a la setmana pots anar a natació. I hi ha unió i coneixença entre les diferents seccions, sobretot gràcies a les tres curses que organitza el club. En el món de les curses populars cada vegada som més coneguts i reconeguts, tot i que no tenim com a prioritat fer grans marques o guanyar curses, sinó acomboiar al màxim número de socis en cadascuna de les proves. / Text i foto: Josep Camacho.