Vicente Bel-lan no ha participat enguany en la Cursa del Raval de Gandia, o en la Marató de València, dues cites habituals del corredor “groguet”, perquè li concidia eixe cap de setmana amb un esdeveniment familiar. Però en cada cursa que tria, habitualment en la comarca Safor, està en la part alta de la classificació. En la marató de Sant Sebastià va ser el 23é d’entre 6.929 finalistes, i el 15é de la seua categoria.

¿Què destacaria del seu “currículum” esportiu com a corredor popular? ¿Quines són les millors marques?
-He fet cinc maratons, a València, Sevilla i Sant Sebastià, i moltes mitges. Les meues millors marques són 3.22 el km en una 10K (per baix de 34 minuts); a 3.12 el km en una 5K, 1 hora i 13 minuts en una mitja marató, i 3 hores i 39 minuts en una marató. També he fet “trails” de muntanya com el MIM de Penyagolosa.

¿Com va nàixer l’afició per córrer?
-Sempre m’ha agradat, des de menut, de fet quan practicava futbol era més bo correns que com a jugador, així és que em vaig decantar per l’atletisme popular. D’altra banda, estar en el CA Safor Teika em va permetre conéixer la pista d’atletisme i millorar les pautes d’entrenaments.

¿Com compagina la vida laboral i personal amb els entrenaments o les curses?
-Procure entrenar una hora al dia, quasi tots els dies. El moment del dia varia segons com vaja amb la feina, tot i que m’agrada fer-ho de bon matí per si es complica la jornada. Ho combine amb el “crossfit”, ja que el meu germà té un gimnàs de “crossfit” a Tavernes de la Valldigna.

Com a corredor ¿fa alguna dieta especial?
-Com a nutricionista no m’agrada aconsellar “dietes”, sinó una alimentació i un estil de vida saludable. I és el que faig jo també, menjar bé, combinant proteïnes, greixos i hidrats de carboni, i quan s’acosta una competició sí que l’adapte o prenc complements, els quals prove o confie amb ells perquè els treballem ací.

Sembla que està en plena forma perquè ja fa alguns anys que se’l veu en molts podis de curses populars…
-La veritat és que no ho busque, trobe que és fruit de la constància i de la superació personal. No sóc ni molt menys dels millors, tinc bons resultats en la meua categoria, per exemple, però sí que és una satisfacció. Les curses les trie sobretot per proximitat. m’agrada que siguen de la Safor, i les típiques distàncies de 10K sobre asfalt que es fan per ací.

¿Quina és la cursa que recorda amb més “carinyo”, i per què?
-Diria que la Volta a Peu a la Platja de Tavernes, que es fa cada mes d’agost, perquè és el meu poble, i perquè és la primera que vaig fer a nivell competitiu, sempre la tinc com a fixa en el calendari. També la Run Càncer de Gandia, perquè estic molt sensibilitzat amb la malaltia i amb ganes col·laborar per a millorar la investigació.

També practica el canicross…
-Sí, amb Buzz, un “braco de weimar”, de 5 anys, que em va regalar la meua dona. Es una raça molt atlètica que és molt habitual en este esport. A Buzz de vegades me l’emporte a entrenar perquè em fa companyia, fa sèries amb mi. El canicross és més conegut en països del nord d’Europa perquè les competicions s’han de fer a unes temperatures fresques, d’uns 16 graus, per a què els gossos no patisquen calor i puguen transpirar bé. Un gos ben entrenat pot fer molts kilòmetres sempre que se li respecte la climatologia.
A Espanya hi ha poques proves oficials de canicross; al Trail de Xàtiva en fan una modalitat, i també al País Basc o Catalunya. És un esport amb moltes regles, la primera d’elles és que el gos sempre ha d’anar davant, perquè això significa que està gaudint. Són competicions molt “xules”.

¿Com s’ha d’equilibrar o ponderar la força i la mentalitat per a estar en la part alta d’una cursa?
-Sempre hi ha un component psicològic clau. En una marató, per exemple, se sol dir que els kilòmetres són com el cicle de la vida; els del principi els fas amb l’energia d’un xiquet o un adolescent, i en els últims has de fer valdre l’experiència acumulada. És semblant també a com es prepara un estudiant un examen.

En les curses ¿té alguns rivals concrets a batre, o corre sense comparar-se amb ningú?
-Realment no. Em compare amb mi mateixa i procure sempre superar-me.

Farmàcia Bel-lan és un dels patrocinadors del club. ¿Per quins motius?
-La relació amb el club la va iniciar mon pare Vicent fa molts anys quan la farmàcia va començar a col·laborar amb la Cursa de la Dona, per exemple amb les bosses de la corredora, o fent alguna caminata… Actualment recolzem com a “sponsor” perquè coincidim en valors com la promoció de l’esport, els hàbits de vida saludables i la motivació i la superació personal.

És una farmàcia moderna que està en sintonia amb les necessitats actuals de la gent…
-Sí, la farmàcia s’ha anat ampliant amb l’adquisició de locals contigus, incorporant nous serveis amb professionals altament qualificats, com per exemple en assessorament en dermocosmètica o les consultes en despatxos, on estem especialitzats en nutrició esportiva i clínica. 2017 fou un any clau per a nosaltres ja que férem l’última reforma, en la qual també va intervindre ma mare, Cristina, com a dissenyadora de l’espai. Actualment l’equip està format per 15 membres, els quals vam participat en la darrera Cursa de les Empreses de la Safor ESIC, ja que l’esport és un valor que promovem tant dins com fora de la farmàcia.

¿Com veu al CA Safor Teika com a club i la seua evolució en els darrers anys?
-Trobe que és un club molt professional i innovador, i que està en continu creixement, amb una de les escoles d’atletisme més grans de la Comunitat Valenciana. A més, organitza tres curses populars que cobreixen a un gran espectre social; una 10K Nocturna lligada a l’elit i a la promoció del turisme; la Cursa de la Dona Vicky Foods, que involucra a moltíssimes dones, no solament eixe dia, sinó setmanes abans amb la preparació i els entrenaments, i la Cursa de les Empreses de la Safor ESIC, que serveix per a animar a córrer a molts treballadors i directius. I totes estes són curses cada any milloren perquè el club escolta als seus participants, i eixa és la clau del seu èxit any rere any. / Josep Camacho.