Aquell 27 d’abril de 2008 l’expectació a Gandia era màxima, per tractar-se d’una cursa nova i original, pensada per a fomentar l’esport entre les dones i fer-les més visibles. A València ja s’havia dut una iniciativa d’este tipus, però a la Safor era la primera vegada que es realitzava una cursa exclussivament femenina. Eixa primera edició  de la Cursa de la Dona de Gandia ja portava per lema «Corre, camina i participa», per a transmetre el missatge de què allò important no era fer marca, sinó l’empoderament de les dones en l’àmbit esportiu.

Eixa primera cursa la van córrer 386 dones, una xifra lluny de les vora 8.000 que ha arribat a tindre en els darrers anys, cosa que permet fer-se una idea de la seua evolució, en tots els aspectes. La majoria de les participants procedia de Gandia i la comarca de la Safor, però també arribaren dones de Dénia, Xàbia, El Verger, Altea, Gata de Gorgos (habituades a córrer en el veterà Circuit de la Marina), Bocairent o Guadassuar. El color morat, el de la samarreta de la prova, va ser el predominant, però també es van vore equipacions de diferents clubs.

El repartiment de dorsals es va fer aquell mateix matí en la plaça. L’speaker de la Cursa va ser el periodista Xavi Blasco, que també ha fet este paper en edicions posteriors, i el director de la prova va ser l’actual president del club, Vicent Boscà. La guanyadora va ser Lluïsa Miralles, del CA Dianium, amb un temps de 16:05. En segon lloc va arribar Remei Fuster, del Grup Esportiu La Carena (16:40) i va completar el podi en tercera posició Maria Ortique, del CA Safor (en aquell moment patrocinat per Promotora Las Salinas), amb un crono de 16:49.

Després de la Cursa hi hagué una sessió d’aerobic en la mateixa plaça, en la qual s’havien instal·lat prèviament uns tendalls per a mitigar la calor. El lliurament de premis també va ser una festa, amb la presència de representants municipals, del club i de l’associació veïnal.

La idea de promoure una Cursa de la Dona va nàixer del CA Safor a finals de 2007, l’últim any de presidència de Xavi Blasco. La reunió per a parlar-ho es va celebrar en la botiga de Recambios Gandia, perquè aleshores el club no tenia una seu, i allà hi treballa Vicent Boscà. Les dos úniques dones que per aquell moment estaven en la junta directiva, Natalia Álvarez i Amparo Villar, també es van mostrar entusiasmades amb la idea. De fet, Álvarez va dissenyar el cartell d’esta primera edició. Un altre directiu, Vicent Mengual, present també en aquella ja mítica reunió, era en eixe moment regidor en el Govern local i president de la Junta de Districte de Benipeixcar, cosa que va facilitar l’organització de l’esdeveniment i el recolzament institucional per part de l’Ajuntament de Gandia.

L’associació de veïns de la barriada, que en aquell moment presidia Jesús Ribes, estava habituada a organitzar actes populars, per tant no els va resultar difícil implicar-se en la logística i en el voluntariat, i tirar una mà al club en este sentit. Es va triar aquell diumenge d’abril perquè el dissabte anterior se celebrava la Festa del Traguet, i així la Cursa completava la programació dels actes festius.

El primer circuit el va dissenyar el mateix Vicent Boscà, inicialment amb la voluntat que no se n’isquera massa de Benipeixcar. L’eixida estava en la plaça de Benipeixcar i la meta en el carrer Amèriques, molt a prop. Constava de dues voltes de 2 km, la primera d’elles discorria pels carrers semipeatonals de l’antiga població, i la segona s’aproximava una mica més a Benirredrà. El cronometratge va ser a càrrec de Som Esport, i ja es va oferir la possibilitat de córrer en parelles, de mare i filla, germanes… La classificació encara està disponible en internet, però sols en categoria absoluta. Podeu consultar-la en este enllaç.

Els tres primers anys el circuit va ser el mateix. En 2011 es va modificar lleugerament, i va ser Conchip l’empresa que cronometrava, que va estar fins a 2013. Entre 2008 i 2012 la Cursa es va celebrar amb eixe mateix format. Però cada any augmentava la xifra de participants i la plaça de Benipeixcar es quedava menuda. En 2012 ja van ser vora 2.000 dones, amb el perill de col·lapsar els carrers de la barriada. En 2013, en vore que la xifra d’inscrites no parava de créixer, es va donar el salt a l’avinguda de Les Esclaves, molt més ampla, mantenint sempre el caràcter amateur i no competitiu.

L’entrada de Teika (en aquell moment Delikia) com a principal patrocinador de l’esdeveniment també va suposar un salt qualitatiu en la Cursa, fins al punt que actualment és la carrera popular més multitudinària de totes les que se celebren a la ciutat de Gandia. En l’edició de 2020 el grup multimarca d’alimentació Vicky Foods ha agafat el testimoni de Teika, i n’és el principal patrocinador. / J. C.