¿Com va començar en el club?
-Estic en l’atletisme gràcies a Toni Herreros. Vaig entrar amb 8 anys, i en aquell moment ell era un dels entrenadors del Safor, però la persona que em va impulsar a continuar i millorar cada dia. Primer feia cross i fons, i després, quan ja es va construir la pista d’atletisme, entrenadors com Toni Herreros, Toni Puig i Peio Quadra em van orientar cap al llançament de javelina. Vaig competir fins a la categoria Sub20 (Junior).

Vist amb perspectiva, ¿com ha crescut el club i la seua escola en els darrers anys?
-Gràcies a la bona feina, a l’esforç i la implicació de totes les persones hi ha hagut un creixement immens. Un dels fruits d’eixe treball, que fem des de la base és que els dos equips de tecnificació, masculí i femení, hagen arribat a la Primera Divisió.

¿Els xics i xiques noten l’evolució entre el primer dia de classe i l’últim?
-Sí. Tenen progressos en la coordinació i en la part física, però també els ensenyem valors, treball en equip, respecte i, segons les edats, es treballa la disciplina. Sempre fent-ho divertit perquè tinguen ganes de tornar. Hi ha xiquets que han vingut a atletisme per a millorar en uns altres esports.

¿I els monitors? ¿De quina manera se li pot animar a un xic o xica al qual se li veu potencial, a competir?
-El monitor avalua les capacitats i les competències. A partir de certes edats els animem a acudir a campionats perquè així coneixen gent, i aprenen com funcionen. Hi ha xics que són polivalents, per això practiquem totes les disciplines.

¿Quin ha de ser el paper d’un monitor, quines qualitats ha de tindre?
-Ensenyar als seus atletes els valors de l’atletisme i fer-los gaudir a través del joc. Fer que el futur atleta agafe la base del seu esport i estiga preparat perquè el dia que vulga competir estiga preparat per a fer-ho de la millor manera possible. També és com un amic i un poc “psicòleg”.

Sovint se sol dir que a més de practicar esport, en l’escola aprenen valors, com el companyerisme o el joc net. ¿És així? ¿Recorda alguna anècdota en este sentit?
-Els jocs que realitzem a l’escola estan dissenyats perquè adquirisquen valors i desenvolupar les seues habilitats i competències. Recorde una vegada a una xiqueta que va vore una de les seues competidores caure en una carrera i ella el primer que va fer va ser parar, ajudar-la i continuar corrent per arribar juntes a meta. Clar, davant d’això l’únic que pots fer és aplaudir. Als meus alumnes, en un campionat, no els dic que han de guanyar, sinó que van a competir, a participar, a viure l’experiència.

Arriba una edat crítica en la que tenen més estímuls o els estudis els furten més hores, i alguns es plantegen deixar l’atletisme. ¿Com se’l pot animar?
-És molt difícil, si el xiquet o la xiqueta no vol, és impossible fer res. Tot és qüestió de força de voluntat, perquè si s’organitzen hi ha temps per a tot.

¿Quines característiques té el “grup d’adults”que siguen diferents o singulars a la resta?
-Cada grup d’adults és únic. S’ho prenen molt seriosament, i es nota que vénen a treballar.

¿Treballen bé amb els recursos de la pista municipal? ¿Quines equipacions o instal·lacions s’haurien de millorar?
-La veritat és que en els darrers anys l’ajuntament està invertint molt, estan fent coses, a més es va canviar el tartan… Potser faltaria cobrir la grada. Però sí que tinc una queixa i és que m’agradaria que el grup d’adults podera entrenar dins de la pista per la vesprada. Abans de la pandèmia ho féiem, però per restriccions d’aforament es va prohibir. En aquell moment ho vam comprendre, però trobe que ja seria hora que tornàrem a la normalitat. / Josep Camacho.