¿Com porta la vida de jubilat?
-La veritat és que de meravella. He représ la natació, que me la vaig deixar per motius de faena, i dedique més temps a la família i a la fotografia. Tinc el dia ocupat, no m’avorrisc. Bàsicament esport, pel matí i per la vesprada fotografia. No em considere que haja entrat en allò que es diu la «tercera edat».

¿A quins esports o clubs ha estat vinculat?
-Jo vinc de la natació. Vaig començar en l’antic Club de Natació OJE Gandia, que després es va fusionar amb el Club de Natació Gandia, creant el NiE Gandia. He sigut nadador i també entrenador.

A principis dels anys 80 l’Ajuntament de Gandia gestiona directament escoles esportives. ¿Per què es va decidir per eixe model?
-En 1983 es crea la Fundació Esportiva Municipal com a organisme autònom sent gerent Miguel Ángel Nogueras. Jo vaig entrar primer com a monitor de natació. En agost 1995 vaig guanyar una plaça com a cap del Servei d’Esports prenent el relleu a Àngel Vila, un gran professional del que vaig aprendre moltíssim. Pràcticament totes les escoles esportives eren municipals, i això va ser un gran encert perquè va estimular la pràctica esportiva, per exemple en atletisme. Els clubs no tenien infraestructura i no podien contractar a monitors. A finals dels anys 90 els clubs ja es van consolidar, tenien un equip de tècnics ben formats, i és a partir d’aleshores que l’ajuntament va soltant escoles. Va ser una transició progressiva. La cursa va ser llarga i lenta.

¿Quins records té del qui fora vicepresident del CA Safor Teika, Toni Herreros?
-Jo puc parlar de l’etapa que més conec, i és la de companys en el Servei d’Esports. Va ser un «currant» i un amic lleial, una persona entranyable. Una de les majors satisfaccions personals meua ha sigut que la pista d’atletisme portara el nom de Toni Herreros, una instal·lació que ell estimava i cuidava molt.

¿Quins records, o més bé, anècdotes, té del Campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme de 1993 a Gandia?
-En eixe moment jo era coordinador esportiu i el cap de Servei era Àngel Vila. El campionat va servir per a renovar el tartan, amb finançament del Consell Superior d’Esports. Recorde que aquells dies ens passàvem pràcticament tot el dia en la pista, i com a anècdota va ser durant eixe campionat que em vaig enterar que la meua dona estava embarassada del meu fill menut.

Va començar a treballar en una època sense apenes instal·lacions esportives. Trenta anys després hi ha molts recintes a Gandia, fins i tot una pista de «skate», però continua faltant una piscina de 50 metres o un gran pavelló cobert multiusos tipus «Arena». ¿Com s’ho explica?
-A vore, no descobrisc res si dic que moltes instal·lacions esportives de Gandia estan envellint-se i algunes d’elles estan totalment obsoletes. Si parlem de piscines, la coberta es va inaugurar en novembre de 1983, i la convertible, si no recorde malament, és de 1977. Les dues estan per a l’enderroc i obra nova. Cal una piscina de 50 metres, però també una de 25 m coberta, i una altra d’ensenyament i recreativa. Jo sempre defensaré una piscina de 50 metres però descoberta, la coberta mai perquè per a una ciutat de 80.000 habitants no és sostenible. Els Governs han de pensar més enllà i començar a reservar sòl per a l’ús esportiu, i planificar la futura Ciutat Esportiva.

Però per a això estava el projecte del Gandia Arena, que ara s’ha hagut d’allargar per fases…
-S’ha de reprendre el Pla Director d’Instal·lacions Esportives, contemplant totes les necessitats actuals i futures, i per suposat consensuat amb tots els clubs. La legislatura passada es va redactar un Pla Director massa ambiciós. Cal recordar que Gandia està en un Pla d’Ajust que li condiciona les inversions. Trobe que els polítics quan ho van vore es van espantar i l’aguardaren en un calaix, però això no lleva que s’haja de rescatar i redimensionar. I fer les coses amb trellat perquè després es puguen mantindre. El Gandia Arena és una necessitat, cal un pavelló per a dos mil o tres espectadors. Espere que el pavelló estiga associat a la Ciutat Esportiva, és a dir, en els mateixos terrenys.

En la Gala de l’Esport 2023 li donaren el Premi Damià Català a la trajectòria. ¿Què hauria dit en aquell acte si haguera pogut pronunciar un discurs?
-La veritat és que el regidor d’Esports, Jesús Naveiro, em va oferir dedicar unes paraules, però no vaig poder perquè va ser un moment molt emotiu, amb moltes dedicàtories i vídeos. El tema del premi ni ho sabia ni m’ho esperava. Em va superar per tots els costats. Ara bé, el missatge hauria sigut d’agraïment, sobretot als companys de treball que sempre m’ho han posat fàcil.

¿Tots els clubs haurien de tindre una gestió esportiva professional?
-Rotundament, sí. A partir d’un cert pressupost, clubs que menegen 20.000 o 30.000 euros a l’any, ja haurien de tindre una persona que el porte, capte ingresos, subvencions… Perquè al final això li suposa al club un retorn econòmic. I un bon exemple és el CA Safor Teika, que en eixe sentit ha sigut pioner. A més, hui hi ha molta formació en gestió esportiva, fa 30 o 40 anys, no. Jo recorde haver fet viatges per tot arreu fent cursets.

¿Com valora el creixement que ha tingut el CA Safor Teika en els darrers anys? ¿A quins factors creu que s’ha degut?
-Trobe que sobretot, com parlàvem abans, a una gestió eficient, i que el club ha conseguit agrupar a una série de tècnics molt preparats i motivats. Estos dos aspectes combinats no fallen per a l’èxit d’un club esportiu. A més, tant les empreses privades com les institucions quan veuen que un club està dirigit per persones responsables, confien en ell i donen suport econòmic.

Per últim, com a fotògraf, ¿què destacaria de les tres curses del Safor on ha fet fotos? ¿Quins són els moments especial de cada cursa que ha pogut captar?
-Ho resumiria amb tres paraules. La Cursa de la Dona Vicky Foods de Gandia és festa; la Cursa de les Empreses de la Safor-ESIC és companyerisme i el 10K Nocturn de la Platja de Gandia-Memorial Toni Herreros és repte. I això es veu en les fotos. La Cursa de les Empreses és una iniciativa molt interessant i intel·ligent, perquè perment conéixer als companys de faena fora de l’àmbit laboral, crea «bon rollo» i en el cas de les oficines lluitar contra el sedentarisme. Els empresaris ho saben, i trobe que per això té un gran futur. / Josep Camacho.