¿Com va entrar el CA Safor Teika?
-Fa uns deu anys, a través d’una amiga, que em va animar a apuntar-me al grup d’adults, el de les vesprades en la pista d’atletisme. Jo ja practicava natació, però mai havia corregut.

¿I en les curses populars?
-Al segon any d’entrar en el club ja em vaig habituar a eixir a córrer diumenges al matins, amb algunes amigues del grup d’adults, i a competir en curses populars. Actualment ja ens apuntem a tot el que isca…

¿Quant sol entrenar, en condicions normals?
-Normalment isc a córrer quatre dies a la setmana i uns tres dies practique natació. Eixir amb bici amb el temps inestable de la tardor és complicat, però si puc ho faig un dia a la setmana. Seguisc, com la resta dels socis, les pautes que ens dóna l’entrenador Carlos Ferrando.

¿Ha tingut algunes lesions?
-Sí, moltes, de la cadera, d’isquiotibials… Però cap d’elles m’ha llevat la passió per retirar-me de les competicions. Fa un any em van diagnosticar esclerosi sistèmica, encara que venia arrossegant alguns símptomes temps abans. Els primers mesos van ser complicats, però he continuat practicant esport, fins i tot per recomanació mèdica, perquè es beneficiós per a frenar l’avanç de la malaltia. Per tant, l’esport està instal·lat en la meua vida, per salut i perquè m’agrada, també fer marca i competir amb unes altres dones.

¿Ha notat algun tipus de masclisme en les curses populars?
-No, al contrari, inclús a les dones ens animen més. En l’última dècada han augmentat les dones en les curses populars, però encara faltarien més, sobretot en els triatlons, on la diferència és major. Sembla que les dones s’incorporen més tard a l’esport, potser perquè tenen més càrregues familiars. Jo ara estic de baixa però he pogut compaginar-ho tot, inclús portar als meus fills a la piscina.

¿Què ha trobat en el CA Safor Teika?
-Estar en un club com este et permet portar uns entrenaments controlats, però sobretot molt de companyerisme. Per exemple, em van animar molt quan vaig fer el Triatló de Gandia, en mitja distància, fins i tot amb pancartes amb el meu nom… Són gestos que t’alegren i et donen la vida.

I té dos fills esportistes…
-Sí, amb tres anys ja els vaig apuntar a classes de natació, després passaren al NiE Gandia, i des d’aleshores els dos practiquen diversos esports, fan triatlons, duatlons… Trobe que uns pares esportistes poden ser un bon exemple de vida sana per als seus fills. Almenys en el nostre cas ha sigut així. / Josep Camacho.