La pista d’atletisme de Gandia, de titularitat i gestió municipal, està ubicada en el poliesportiu, junt al riu Serpis. Es va construir en 1985 aprofitant una línia de finançament que va convocar el Govern d’Espanya a través del Consejo Superior de Deportes, sent alcalde de la ciutat Salvador Moragues. Ara bé, per a arribar a temps a eixa subvenció, el projecte, obra de l’arquitecte Bernardo Monserrat, s’hagué de fer en un temps rècord.

El fet de tindre un club d’atletisme legalment constituït i en funcionament com era el CA Safor, que s’havia creat a finals de 1980, va ajudar a tirar endavant amb la iniciativa. Pepe Clavier, entrenador del CA Safor, recordava en una entrevista per a esta mateixa web que els primers atletes del club, amb la pista en funcionament, “ja teníem eixa sensació de ser més professionals, vam passar de pegar-li voltes al camp de futbol a entrenar en una pista moderna, on també hi havia unes bones instal·lacions per a llançaments o alçada”.

D’altra banda, era l’època en què els ajuntaments comencaven a assumir competències en matèria d’Esports; de fet a Gandia totes les escoles de les diverses disciplines estaven gestionades directament per l’Ajuntament, que també es feia càrrec de pagar als monitors.

L’enclavament del recinte, afonat uns metres respecte del nivell del carrer, i la seua orientació, resguardada dels vents dominants, fan de la pista una instal·lació molt apreciada pels atletes. Amb els anys, se li ha unit la frondositat dels pins que l’envolten, i tot plegat li confereix un caliu i un atractiu visual que no tenen ni les pistes més modernes. Es tracta d’una pista descoberta amb una corda de 400 metres i 8 carrils. Consta a més de tres fosses de salts horitzontals, una gàbia de llançaments, una gàbia de llançaments d’entrenament, matalasset salt de perxa (6 x 7 m) i matalasset de salt d’altura (5 x 3 m). La seua grada té una capacitat per a 600 espectadors. Té una torre de ‘foto-finish’, des d’on també es controla l’enllumenat i la megafonia, així com un xicotet magatzem per al material.

En el mateix poliesportiu es troba l’estadi de futbol Guillermo Olagüe, que es va alçar entre els anys 1965 i 1967. Posteriorment es va incorporar al complexe la piscina coberta (1983) i en 1989 el pavelló. En 1999 es va inaugurar la piscina convertible, que també venia a reforçar les necessitats d’un altre club punter, el Natació i Esports Gandia.

Hui en dia és un goig vore com la pista rep cada dia entre setmana als xiquets de l’escola d’atletisme, i durant la temporada a l’aire lliure, en cap de setmana, celebra campionats oficials, però en els anys 80, 90 i principis dels anys 2000 no s’utilitzava tant com en l’actualitat.

Han sigut constants les peticions d’entitats de futbol per a aprofitar l’espai central de gespa natural, però afortunadament el Servei d’Esports mai ha concedit este permís. Sí que es va destinar la zona per al rugbi, però amb l’estrena del nou camp polivalent annexe, en gener de 2018, va tornar a quedar lliure, per a major comoditat dels atletes.

Al llarg del temps la pista ha sigut objecte de diverses remodelacions i millores, tant en el sintètic com en algunes instal·lacions (vestuaris), així com en equipament per a la pràctica esportiva. La darrera gran inversió es va dur a terme entre febrer i març de 2018, amb l’objectiu d’homologar-la per a competicions de major nivell. El pressupost va ser de 63.000 euros, dels quals 55.000 es van destinar a treballs per al tartan, zona de llançaments, volta perimetral, zona d’eixida, repintat i reparació de la ria, mentre que els 8.000 euros restants es van invertir en millores d’equipament i adquisició de nous materials.

Pel que fa a competicions, el principal esdeveniment que ha viscut la pista gandiana en la seua història va ser el Campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme a l’Aire Llibre, que es va celebrar en l’estiu de 1993. Hui l’atletisme s’ha convertit en un dels primers esports a la ciutat, i en això també ha tingut molt a vore les característiques d’esta pista. / J. C.