Com ja vam explicar en el capítol dedicat als «Primers atletes», la idea de crear un club d’atletisme a Gandia va sorgir del mateix grup de joves que el començaren a practicar amb regularitat, tot i la manca d’instal·lacions, animats per diversos professors d’Educació Física i entrenadors d’aleshores, com Miguel Moya o Pedro (Peio) Quadra Gastesi. Arribà un moment en que calia formalitzar tot això, i així es va fer davant d’un notari a Gandia, Luis Sánchez Ibáñez, el 30 de desembre de 1980. El resultat és un document de 17 pàgines que incorpora els estatuts, els quals s’han modificat diverses vegades al llarg de la història.

Punxa ací per a CONSULTAR L’ESCRIPTURA ÍNTEGRA.

En aquella visita se n’adonaren que calia la signatura d’almenys cinc persones majors d’edat, i ells no arribaven als 18 anys. Per tant, va ser necessària l’ajuda de «majors» com Xavier Estruch o el professor de l’IES Ausiàs March Valentín Gregori qui, a més de signar, es va convertir en el primer president de la història del CA Safor.

En la primera part de l’escriptura, escrita en castellà, el notari fa constar els compareixents, i el desig d’estos de crear una associació esportiva sense ànim de lucre, dedicada exclussivament al foment i la pràctica de l’activitat física. Esta s’anomenarà, textualment, “Club Atletismo Safor”. Després es va triar a la primera junta directiva, que va quedar conformada de la següent manera:

Valentín Gregori Gregori. President.
Javier Estruch Lucio. Vicepresident.
Vicente Gomar Brotons. Tresorer.
Luis Ángel Ponsoda Abad. Secretari.
Irene Furió Blasco i Pedro Quadra Gastesi. Vocals.

Recordeu que els promotors del club, a falta d’una seu social fixa, tenien per costum reunir-se en els locals parroquials de l’església de Beniopa. No obstant, com que la llei requeria en este acte fer constar una seu, es va posar el número 10 del passatge Brunel. Fa 40 anys era una bugaderia, i actualment és una botiga de roba. El passatge es va inaugurar en desembre de 1963, i en aquell moment la galeria comercial vivia una època daurada, que ha anat decaent amb els anys. Amb el temps la seu es va fixar en el domicili de Xavier Estruch, a efectes de què arribara millor la correspondència, i a continuació va ser la torre de la pista d’atletisme, en l’avinguda dels Esports.

Com a anècdotes d’esta escriptura, sembla que el notari no va cobrar als joves els honoraris corresponents pels tràmits, en vore que es tractava una associació dedicada al foment de l’esport, cosa que els va vindre molt bé, perquè el club va nàixer sense capital social. Una altra anècdota és que en el document, almenys en la còpia, hi ha un error quan es refereix a l’entitat com a “Club Atlético Safor”, tot i que només ho fa en una ocasió, en l’article 32 dels estatuts inicials. / J. C.