La discapacitat intel·lectual d’Empar Vizcaíno Vidal, una jove de 19 anys, no ha suposat cap impediment perquè practique esport a l’escola del Club d’Atletisme Safor Teika, a Gandia, fins i tot ha arribat a competir com una més dins del calendari de la federació valenciana. De dilluns a dijous, cada vesprada, son pare, Julio, l’acompanya des de Beniarjó, d’on és la família, a la pista municipal de Gandia, i la jove s’incorpora al seu grup d’entrenament, dirigit per Andrés Dénia. A causa de la pandèmia, ara es tracta d’un “grup bombolla”, una de les mesures introduïdes esta temporada pel club per a evitar possibles contagis per coronavirus. Tots ells practiquen esport, prèviament registrats, en un quadrant molt concret i delimitat en la pista, i amb totes les precaucions.

Esta és la segona temporada d’Empar en el Safor. Es va enganxar a l’atletisme gràcies a la Fundació Espurna, entitat que treballa per la integració social i laboral de persones amb discapacitat. Al novembre de 2018 va participar amb Espurna a l’Special Olympics, un esdeveniment baix sostre que es va organitzar a Saragossa, i va aconseguir ni més ni menys que dues medalles d’or en mig fons, en els 800 m.l. i 1.500 m.l. A partir d’ací, en Espurna la van animar a apuntar-se a el club ‘groguet’. Des de llavors ha millorat la seua tècnica, encara que tant els monitors com la seua família coincideixen que l’objectiu fonamental és que es divertisca practicant esport, al marge de la competició.

Amb el CA Safor Teika en esta temporada va debutar en un 5.000 m.l. en un control a l’Alfàs de Pi, i fa uns quinze dies va córrer dues proves de 800 m.l. i 1.500 m.l. Quant al cross, en febrer va competir a Alzira, on va ser segona en la categoria Sub23 (Promesa), i també en el campionat autonòmic, a Castelló, amb l’equip absolut femení, que va quedar segon. «Estic molt il·lusionada, m’agrada anar millorant marques», comenta Empar, sempre amb un somriure. També ha patit alguna que una altra lesió, com una tendinitis d’Aquil·les.

Però és que, a més de les competicions oficials, Empar també està inscrita a la Federació d’Esports per a persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEDDI), que celebra els seus propis campionats, en moltes ocasions en col·laboració amb l’ONCE. Esta primavera anava a participar en un campionat d’Espanya adaptat, però es va anul·lar pel coronavirus.

Son pare reconeix que a Empar «l’atletisme li ha servit moltíssim, ha canviat a millor», tant en la forma com per a fomentar les seues relacions socials. «Hem de tractar a les persones amb discapacitat sense prejudicis i com el que són, persones», recorda. Empar no para, ja que a més de l’esport, està ocupada en un cicle formatiu de cuina i sala al restaurant Boga, que gestiona Espurna. El seu entrenador, Andrés Denia, és conscient que no li pot exigir el mateix que als altres, ja que ella té el seu propi ritme, i valora l’esforç que realitza en cada sessió.

Per la seua banda, el director esportiu del CA Safor Teika, David Melo, assenyala que el cas d’Empar «és un exemple de què al club hi cap tothom, sense distincions, i de què l’atletisme és un esport apte per a una gran majoria de persones». Melo recorda que el club també col·labora amb l’associació Astea Safor, en un programa que ja dura set temporades, i mitjançant el qual xiquets i joves amb autisme d’entre 6 i 19 anys constaten els seus progressos practicant atletisme.