¿Com va comença a fer esport?
-Vaig començar des de ben jove. De xiquet quan estava internat en un col·legi a Vila-real vaig fer cross, i competíem per la província de Castelló. També he practicat futbol, frontenis, triatló i bicicleta de muntanya. Però sobretot he sigut corredor popular amb el club.

¿Quins avantatges suposa estar en un club per a córrer?
-Suposa avantatges a l’hora d’estar federat, i tindre més planificació i preparació de les curses. En el club el meu entrenador va ser durant molts anys Àlex Blasco.

¿Com compagina els entrenaments amb el seu treball?
-És complicat perquè cada setmana canvie de torn de treball, matí, vesprada o nit, però quan t’agrada un esport traus temps d’on siga per a practicar-lo. Continue en el grup d’adults, dos dies per setmana. Quan tinc una marató o mitja intensifique la volta pels pobles de la comarca, faig uns 13 o 14 km.

¿Quina és la modalitat de l’atletisme de fons que més li agrada?
-Amb el club he fet pista, proves de 1.500 m.l., 5.000 m.l… Trobe que m’agraden més les curses de ruta. D’altra banda, el meu rècord en la Mitja Marató està en una hora i tretze minuts en 2009, en la darrera de València vaig fer 1:21:00. L’edat es nota molt, ja no estic ahí davant en les curses. L’any passat em vaig enganxar seriosament una altra vegada i vaig fer la marató de València, que repetiré este mes de desembre, eixe és el meu objectiu.

¿Li han respectat les lesions?
-He tingut moltes. Estic operat en el turmell esquerre dels lligaments, perquè tenia molts esguinços. També vaig tindre tendinitis al genoll.

¿Quines curses han sigut especials?
-La Mitja de Gandia, perquè vaig fer la millor marca personal, la Marató de Nova York, perquè va suposar viatjar a l’estranger, també la de Barcelona… Però de totes jo em quede amb la San Silvestre vallecana, l’he correguda moltes vegades, per l’ambient, pel dia que es fa, 31 de desembre, l’hora… És una passada.

¿Com veu la situació de l’atletisme popular? ¿Què ha canviat des que va començar a córrer?
-Ara corre molta més gent, i hi ha més proves al costat de casa, no has de fer tant de viatge en cotxe, i un nivell major, es trenquen més marques. També l’equipació, sobretot les sabates, que són de major qualitat. També la gent es cuida més la nutrició, pren “gels”… es cuida. Abans anàvem molt al circuit de la Marina, ara està el de la Safor. Veig també que hi ha massa preocupació per la foto i les xarxes socials, jo no penge mai res de les curses, no tinc ni Instagram. També hi ha més presència femenina en les curses. L’atletisme és un esport diferent a la resta perquè malgrat estar competint es generen vincles d’amistat.

¿Què opina de la Cursa de les Empreses de la Safor-ESIC?
-És una cursa espectacular, original i diferent. Personalment em trenca un poc els esquemes, perquè no estàs competint contra cap altre club, ni contra companys del club sinó de la feina. És més aviat una trobada social. Participaré com sempre amb l’equip de Vicky Foods. / Josep Camacho.