Isabel Lluch Durà és neboda del pintor gandià Toni Durà. Per tant, la professió li vé de família, perquè a més la resta dels quatre nebots també es dediquen de diverses maneres a l’art. En 2022 es va complir el 30 aniversari de l’acadèmia AD, i en jubilar-se Toni Durà, Isabel Lluch s’hi va posar al front. Rep alumnes a partir de quatre anys. És la primera vegada que fa un cartell per a un esdeveniment tan multitudinari com este.

¿Què va suposar l’encàrrec del cartell de la Cursa de la Dona Vicky Foods de Gandia?
-La veritat és que molta alegria. Com a anècdota, m’ho preguntaren fa tres mesos, i jo estava embarassada del meu xiquet, Jaime, i una hora més tard que Lidia (Balada) m’ho proposara jo estava trencant aigües en l’hospital. Així és que va ser un dia que no se m’oblidarà mai.

¿Què vol reflectir el cartell?
-L’organització em va donar completa llibertat per a fer-ho. M’agrada que, a més d’anunciar l’acte, porte un missatge que aplegue a la gent. Vol captar el moment previ a la Cursa entre una mare i la seua filla. La mare està cordant-li la sabata a la xiqueta. Com a model vaig agafar a la meua filla, Paula, de 3 anys, i així que tinguera un record, de fet, ella està desvanida de vore’s. Però la idea era llançar un missatge d’esperança a les noves generacions de dones, i de corredores. La xiqueta mira a la mare amb admiració i tendresa, i li posa la mà al muscle com dient-li “anem allà”, estan ajudant-se mutuament. La Cursa és molt més que un esdeveniment esportiu, és comboi, i compartir amb altres dones. Quant a la taca del fons, em vaig esperar fins a l’últim moment, quan es vota el color de la samarreta, per a incorporar-lo, per tant fa referència a eixa “marea verda” que formaran les dones pels carrers de Gandia i Benirredrà eixe diumenge. He posat la firma “Pintar como querer”, que era la marca que tenia abans quan treballava sobre pintura tèxtil, en comptes del meu nom, Isabel, deu ser com una crisi d’identitat que encara tinc amb això…

¿En quina tècnica està fet?
-La tècnica és il·lustració digital, que vinc treballant però des de fa poc de temps. Està dibuixat a línia i després colorejat per ordinador, però amb traços que semblen manuals. La tipografia és original, manual. A banda del cartell hi ha més formats, per a l’arc d’eixida, xarxes socials… El logotip de la cursa, la nineta, també està dibuixada per mi i pintada per dins, amb la seua samarreta verda.

¿Participarà en la Cursa?
-Sí, sí, ho faré amb ma mare Amparo i la meua filla, ens hem apuntat com un equip de tres.

¿Veu actualment eixides laborals a Belles Arts?
-Hi ha moltes, i la prova és que en la meua família tots els que van estudiar Belles Arts estan treballant, en diferents vessants, des de la il·lustració fins als dibuixos animats. Eixides hi ha, i més hui en dia que vivim en el món de la imatge, però normalment no són treballs d’oficina, amb un horari determinat. A partir de segon es poden triar assignatures optatives, segons l’interés de cadascú; escultura, pintura, gravat, serigrafia… Jo vaig començar en Dret i a meitat del primer curs em vaig canviar. / Text: Josep Camacho.