¿Com va entrar en el club?
-Es va posar en contacte amb mi Àlex Blasco, que era aleshores coordinador de l’escoleta. Vam obrir un grup a Xeraco. A més, jo portava als meus alumnes d’Alfauir i Ròtova a competir a Gandia, i vam obrir una altra “escoleta” en Ròtova, que continua oberta. Sempre m’ha agradat treballar amb els xiquets dels pobles, i a més, que puga arribar a un poble menut un esport com l’atletisme sempre és un bon servici per al municipi, en general.

¿Quines qualitats ha de tindre un bon monitor/a?
-La nostra tasca com a monitors és que practiquen atletisme a través del joc, sense una especialització prematura en les disciplines, i fomentant el respecte i el companyerisme. Les nostres classes són paregudes a les d’Educació Física. Però als xiquets els aporta un plus, perquè provenen de diferents col·legis, i amplien el seu cercle d’amistats. La màxima dels nostres monitors és que ells vinguen, juguen, s’ho passen bé i socialitzen. Més del 90% dels xiquets que vénen a provar acaben quedant-se.

¿Hi ha alguna etapa crítica en la qual al jove li coste més practicar atletisme?
-Sí, quan arriben a l’adolescència, per altres distraccions com per exemple els videojocs, o per la pressió dels pares si veuen que van fluixos en els estudis, encara que este és un aspecte en el que nosaltres també estem pendents. En l’etapa universitària, si ho gestionen bé, es pot compaginar perfectament.

¿Com es pot competir amb esports majoritaris com el futbol o el bàsquet?
-L’atletisme és la base de qualsevol esport, es practica velocitat, resistència, salts… A més, és apte per a xiquets de qualsevol condició física. I un altre avantatge per a les famílies és el preu. En l’escola del Safor un xiquet pot estar una temporada per 100 euros o menys, i apenes se necessita equipació, mentre que en un club de futbol o bàsquet se’n va a 400 o 500 euros. No hi ha un altre esport tant complet per eixe preu.

¿Com ha notat la progressió de l’escola del club en estos deu anys?
-És espectacular. Fa quasi 20 anys hi havia 50 xiquets i hui en són vora 1.000 en 12 escoletes. De la base han eixit atletes que han anat progressant, i hui en dia competeixen en l’equip absolut en Primera Divisió. Sense una bona base el club no haguera arribat tan lluny, i a més són xics que senten els colors. Hui en dia, durant el curs, cada vesprada la pista de Gandia es “grogueta”, a més de la resta dels pobles.

¿Com van ser els primers dos anys de pandèmia?
-Van ser complicats per les restriccions, la mascareta… però trobe que l’atletisme va eixir reforçat com a esport a l’aire lliure, sense apenes contacte físic… En tornar en 2021 es va mantindre relativament estable quant a número d’alumnes, i en 2022 ha tornat a pujar, cosa que demostra la confiança dels pares. / Text i foto: Josep Camacho.