¿Com van ser els seus inicis en l’atletisme?
-Vaig començar de ben menuda, quan tenia cinc anys, ja que el meu germà, tres anys major que jo, feia atletisme i a mi també em va agradar això de córrer. Anàvem a un parc del meu poble i allí el meu primer entrenador, Anacleto, ens va introduir en l’atletisme d’una manera molt lúdica a través de jocs molt divertits.

¿Com va arribar al CA Safor?
-Doncs fa quatre anys, en el mes de setembre, vaig rebre una trucada de David Melo, actual director tècnic del CA Safor per a dir-me que li agradaria que correra en el club, que em coneixia pels resultats de les anteriors temporades i que podríem fer un molt bon equip de cross per a participar en els campionats d’Espanya. Remarcava les meues qualitats com que era una atleta polivalent ja que el club necessitava que correra tant en pista com en camp a través. A mi em va motivar el fet de tenir equip de cross i de pista. Vam parlar d’objectius i aleshores fou quan va començar esta història.

La maternitat no ha sigut un entrebanc per a continuar competint, imagine que seguint sempre els consells dels metges. ¿Com va ser la recuperació en els dos casos, el de la xiqueta gran i la menuda?
-Durant l’embaraç sí vaig parar d’entrenar i competir perquè el meu pes i el de la xiqueta són molt importants i com la meua disciplina és resistència aeròbica exigeix baix pes, i baix percentatge de greix. Sí he fet exercici durant l’embaraç però per salut, activitats com trotar tranquil·lament, caminar i enfortiment general, fet que m’ha ajudat a recuperar-me molt bé en els dos casos i poder començar a córrer a les dues setmanes d’haver donat a llum. Ara que fa poc de dos mesos que vaig tindre a la meua segona filla puc dir que estic entrenant molt bé i que em trobe de meravella. He de dir que sí és més complicat el tema de l’organització, vull dir, ara tinc dos filles i tant a esta com a la primera he optat per lactància exclusiva i això fa que no em puga separar d’ella poc més d’una hora, just el temps de l’entrenament i la dutxa molt ràpida. A més, a casa sí es nota que n’hi ha prou més feina. I les nits són complicades però em compensa sobradament i tot junt, em fa molt feliç. És dur, però amb esforç i gràcies a la coordinació amb el meu marit que també és atleta, sí es pot.

¿Ja ha arribat al seu estat de forma, després de donar a llum?
-Doncs jo pensava que encara em faltava prou però el passat diumenge 12 de gener, en el 10K Ibercaja en València vaig córrer en 36’28’’, millor marca personal. Així que estic en un núvol d’alegria. La gent em pregunta com m’he recuperat tan ràpid i jo dic que la recepta màgica és l’esport, ja que fa que tingues un cos fort i resistent i els anime a totes a fer molt molt d’exercici abans de ser mare, durant l’embaràs i després.

¿Creu que els clubs esportius respecten en els seus contractes el cicle natural de les dones esportistes que fitxen, és a dir, la possibilitat que puguen ser mares?
-Doncs sincerament pense que no, ni en l’atletisme ni en altres esports. Este és de nou un dels àmbits on no hi ha igualtat i les dones pel fet biològic de que poden ser mares no estan en igualtat de condicions. Però jo he sigut molt afortunada perquè el meu club sí ho fa i em recolza molt, i per això he de donar les gràcies a David Melo que sempre m’ha tractat molt bé a mi i a la meua família, i també agrair al club que ha respectat les condicions encara que estiguera embarassada.

Proves de fons, cross, curses populars… ¿Amb quines es queda?
-Doncs la disciplina que més m’agrada és el mig fons, les distàncies de 1.500 i 3.000 metres en pista perquè són proves de resistència però curtes i molt emocionants que tenen component tàctic fins al final. Però és en la pista quan més es nota les poques xiques que hi ha, i això fa encara més dur competir en estes disciplines perquè sovint has d’intentar fer marca assoles.

Fins ara, ¿quin és el seu trofeu o medalla més especial i per què?
-La medalla de campiona autonòmica en 1.500 en pista coberta i la mínima absoluta per al campionat d’Espanya en 1.500, que vaig aconseguir en la temporada 2013-2014. Perquè vaig poder córrer en les millors atletes espanyoles del moment i gaudir d’una retransmissió televisiva en primer plànol. Fou molt emocionant.

¿Destacaria alguna marató o mitja marató?
-Sí, la mitja marató d’Oriola on vaig poder ser campiona autonòmica la passada temporada i aconseguir la millor marca personal, 1h 20’10’’.

¿Quins objectius s’ha marcat per a esta temporada?
-Doncs esta temporada el meu objectiu principal era poder córrer en el meu nivell de sempre compaginant l’atletisme, amb la meua família i el meu treball com a mestra. I una vegada en este nivell millorar les meues marques.

En 2016 va participar en la Cursa de la Dona de Gandia, i va entrar en la meta junt amb Davinia Albinyana i Carla de Tena. ¿Quins records té d’aquella experiència?
-Fou molt bonic. És una cursa multitudinària i amb moltíssima animació. Recorde que era una gran ona en moviment que pintava la ciutat de color taronja.

¿Quina opinió li mereixen este tipus de curses «en femení»?
-Crec que s’han de recolzar. És una manera de fomentar l’esport femení i animar a les dones a que facen exercici. I deixar un dia exclusiu per a que siguen elles les que segur facen activitat perquè això no és el fet habitual.

¿Nota una major presència femenina en les curses populars mixtes en els darrers anys?
-Sí, ha augmentat la quantitat de dones en les curses, però encara n’hi ha moltíssimes menys dones que homes. Crec que és degut a que poc a poc estem intentant lluitar per una igualtat però encara no l’hem aconseguida. Moltes mares m’han dit que tinc molt valor tenint dos filles i poder fer esport perquè la vida quan eres mare canvia molt i et trobes molt cansada, i elles no poden fer res, i com ja he dit és un sacrifici molt gran.

¿Creu que, en general, vivim un moment dolç per a l’esport femení, o encara queda molt per fer?
La meua opinió és que mentre una dona no és mare sí que ix i dedica temps a l’esport, encara que no tant com els homes, però una vegada es tenen fills, dels dos de la parella, la que es queda en casa sol ser la dona, i conec molt casos en què es reprodueix este esquema. Jo puc dir que encara que dones pit al teu fill o filla que acaba de nàixer, sí pots dedicar una hora per a tu.

És una de les ambaixadores més meridionals del club. En general, ¿coneixen pel sud d’Alacant la ciutat de Gandia? ¿Saben que hi ha un club d’atletisme?
Sí es coneix com una gran ciutat del sud de la província de València. La gent de l’atletisme sí coneix el CA Safor Teika, però els qui no estan en el món de l’atletisme no. Fins i tot m’han arribar a preguntar que si vaig allí a entrenar o en què consisteix això d’estar en un club de Gandia. / J. C.