Borja Ortega: ‘La meua vida es resumeix en estudiar, descansar i entrenar, de festa només isc en estiu’

Nascut a Tavernes de la Valldigna fa 15 anys, Borja Ortega és una de les grans promeses del Club d’Atletisme Safor Delikia Sport. Practica atletisme des de la categoria aleví baix la supervisió de la també vallera Bea Bosch, que continua sent la seua entrenadora.

Borja Ortega, en la pista d’atletisme de Gandia. / Foto: J.C.

 

El principal èxit d’este jove atleta en la temporada passada va ser una medalla d’or en el Campionat d’Espanya Cadet en Pista Coberta celebrat el passat 17 de març a Sabadell (Barcelona), en la prova dels 1.000 metres llisos amb 2:37.12, el seu primer metall aconseguit en un campionat d’àmbit estatal. El 30 de juny de 2018, a Castelló, va disputar el nacional a l’aire lliure, també en els 1.000 metres llisos, on va aconseguir una meritòria tercera plaça.

 

El seu poble va reconéixer a Borja Ortega com un dels esportistes destacats en la Festa de l’Esport celebrada el passat mes de juny, i va ser menció especial en la Gala de l’Esport de Gandia 2018. En esta temporada, en la qual està cedit al CA Els Sitges, és juvenil (U18) de primer any, i explora altres distàncies, com els 1.500, sense abandonar el cross. Estudia 4t d’ESO al col·legi San José HHDC de Tavernes i és el menor de tres germans.

 

¿Com et vas iniciar en l’atletisme?
-Vaig provar amb el tennis, també amb el futbol, que és l’esport majoritari, per allò de no sentir-me ‘marginat’, però no em va agradar… Em va animar la meua germana Alba, que també és atleta del club (vallista), perquè anava a vore-la als entrenaments i campionats. Al principi quedava dels últims en totes les proves, i ara em sorprenc per l’evolució, trobe que és gràcies a la constància en els entrenaments.

 

¿Qui et va dirigir cap al migfons?
-La meua entrenadora, Bea. Estic preparant-me els 1.500, on em veig amb més opcions, tot i que també tinc la mínima en els 800.

 

¿Quines diferències vas vore entre un campionat d’Espanya i un autonòmic, per exemple?
-És com quan de menut vaig donar el pas d’un provincial a un autonòmic. Obviàment és tot més gran, per això la concentració i el factor psicològic són importants. Abans de la carrera procure tindre com a punt de referència a la meua entrenadora i la meua família, sobretot per a estar més tranquil i tindre més confiança. També m’agrada competir en les finals d’una nacional amb valencians o atletes amb els quals ja he corregut.

 

¿Com definiries a la teua entrenadora, Bea Bosch?
-Bea és una persona exigent amb els atletes i amb ella mateixa, però trobe que així ha de ser. Abans de competir em transmet molta confiança, m’ajuda estratègicament i físicament. També es preocupa perquè vaja bé en els estudis.

 

¿I a David Melo?
-Ho fa molt bé dirigint al club, que no és tasca fàcil perquè s’ha d’organitzar-se molt, a més d’anar a les competicions. També m’agrada la seua forma d’entrenar.

 

¿Creus que atleta i entrenador són un tàndem quasi inseparable?
-Tots som capaços d’aconseguir èxits esportius, però el plus l’aporta l’entrenador i la força de voluntat de l’atleta.

 

¿A què renuncia un xic de 16 anys per a fer atletisme d’elit?
-Sobretot a eixir de festa, i en general al temps lliure… La meua vida es resumeix en anar a classe, estudiar, descansar i entrenar. Entrene cinc dies a la setmana, unes 2 hores i mitja al dia. Sempre a Tavernes de la Valldigna excepte dimecres, que estic a Gandia, amb el grup d’Andrés Denia. En els estudis vaig bé, trac bones notes. De festa, amb coneixement, isc més en estiu, quan acaba la temporada.

 

¿I paga la pena?
-Trobe que sí, l’atletisme m’aporta una superació personal que no me la dona eixir de festa, per exemple.

 

És més fàcil acostumar-se als èxits que als fracasos… Encara eres jove, però ¿creus que estaries preparat si arribara un moment en què els resultats no acompanyen?
-Sí… De fet la temporada passada a l’aire lliure no em va anar tan bé com en pista coberta, però he continuat entrenant al màxim.

 

La medalla en el nacional de Sabadell la vas dedicar a una persona especial…
-Sí, a Yago, un amic del meu poble que va faltar un mes abans en un accident; ell viatjava amb moto i el conductor d’un vehicle que va donar positiu en drogues va xocar contra ell.

 

Borja Ortega, en el podi de Sabadell. / Foto: Carol Fernàndez.

 

En esta temporada estàs cedit al CA Els Sitges, de Burjassot. ¿Com està anant l’experiència?
-Bé, em dóna més possibilitats per a competir, també en equip, i molts caps de setmana. El meu objectiu és donar-los els màxims punts possibles.

 

¿Has tingut alguna lesió greu al llarg d’estos anys?
-No… Bé, fa dos anys abans d’un campionat d’Espanya em vaig trencar el dit menut d’un peu, i sembla una tonteria però em va condicionar molt.

 

També ajudes al club a organitzar campionats…
-Sí, m’ocupe de la megafonia, i mentrestant David Melo està amb les estadístiques i em passa els resultats. M’agrada perquè és atletisme, encara que això supose alçar-se prompte un dissabte o un diumenge.

 

¿Quins atletes tens com a referents?
-M’agraden Mo Farah, que és un fondista britànic que fa 1.500 i 5.000, i d’espanyols Kevin López i Toni Abadia.

 

¿Creus que l’atletisme està ben tractat en els mitjans de comunicació?
-Últimament trobe que millor, però encara falta que li dediquen més espai i temps en els programes, o televisar mítings o totes les jornades d’un campionat d’Espanya.

 

¿A què aspires en l’atletisme?
-Arribar a un campionat internacional. Este juliol m’agradaria estar en el Festival Olímpic de la Joventut Europea (FOJE) que se celebra a Bakú, a Azerbaidjan. També espere baixar del 2:00 en els 800 i dels 4:00 en els 1.500.
¿Quins consells donaries a un xic o xica de la teua edat perquè descobrira o practicara atletisme?
L’atletisme integra diversos elements com velocitat i força, i és dels pocs esports que poden practicar-se amb independència de les condicions físiques. També ajuda a millorar la confiança en tu mateix. / J. C. 

 

Etiquetes: