Davinia Albinyana: ‘Enguany correré la Cursa de la Dona amb la meua filla’

Davinia Albinyana és especialista en psicologia de l'esport, tot i que també es coneguda pels seus èxits a les curses populars. Com a duatleta va ser 15a en el mundial de 2016, huitena a l'europeu de 2014 i desena al de l'any 2017. En la Desert Run del Marroc (2018) va ser la primera dona que guanyava una etapa, i la segona absoluta. La seua parella és el periodista esportiu Xavi Blasco. També és habitual en la Cursa de la Dona Vicky Foods de Gandia. Enguany la correrà amb la filla de tots dos, Mireia, de 20 mesos.
Davinia Albinyana.

¿Què representa per a vosté la Cursa de la Dona Vicky Foods de Gandia?
-Representa l’inici d’una nova etapa per a mi, perquè fou la primera cursa que vaig fer en la Safor, la vaig guanyar i als mesos vaig fitxar pel CA Safor Teika. També gràcies a esta cursa i integrar-me al club vaig començar a entrenar grups de dones que s’iniciaven a còrrer i que a dia de hui están gaudint d’este esport… Per això per a mi és més que una cursa.

 

Supose que també té un significat especial perquè un dels promotors de la cursa i ‘speaker’ des de fa uns anys és el seu home, Xavi Blasco.
-Sí clar, saber que una de les persones que posa la veu a este esdeveniment amb eixa passió, que a més és atleta i damunt arrelat al club, doncs fa que siga especial.

 

Ha guanyat en 2013, 2014, i 2016, eixe últim any compartint victòria amb Neus Mas i Carla de Tena. ¿Què recorda d’aquelles curses?
-Recorde estar envoltada d’un clima molt familiar, que tot era una festa; gent coneguda reunida bé corrent, animant o organitzant. I fent referència a ixe any 2016, que vam decidir entrar les tres juntes fou un símbol de companyerisme, és un record molt “xulo”.

 

Este 2022 participarà amb la seua filla, Mireia, de 20 mesos.
-Sí, em fa goig córrer amb un altra mentalitat que no siga la de competir, estar amb més dones, i sobretot que Mireia s’estrene en esdeveniments d’estos sumant ja com una fémina més.

 

Al marge de l’aturada obligatòria per la pandèmia, ¿com creu que ha evolucionat la Cursa de la Dona en els darrers anys?
-Les dones continuarán eixint i participant, trobe que la pandèmia ens ha fet reflexionar sobre cuidar-nos i gaudir de la vida. I esta Cursa conjuga tant la part de la salut física com la social.

 

¿Com pot compaginar la vida laboral, la maternitat i la pràctica habitual de l’esport? Imagine que en estos mesos ha hagut de renunciar a moltes curses populars. ¿La tornarem a vore en més proves?
-Sí, depén molt de les circumstàncies de cadascú. En el meu cas estem la meua parella i jo sols amb la criança de la xiqueta, tinc la sort de poder treballar en una professió que m’he format a temps complet, i clar, si he de prioritzar en eixa balança l’esport es queda en un segon plànol. Em limite a no pedre l’hàbit de fer esport de manera saludable però no em compromet a més perquè no disfrutaria de la criança de la meua filla sobretot els primers anys. He sigut mare tard, tinc 39 anys, i afortunadament he fet esport d’alt nivell en tres esports diferents; handbol, atletisme i duatló durant mes de 25 anys. Per tant em sent realitzada. A més, ja he pujat a podis en esta nova faceta amb la meua filla al braç, la idea és eixa.

 

També ha competit en competicions federades de fons i duatló.
-Sí clar però el que parlàvem anteriorment, quadrar horaris en casa i tindre temps per a entrenar no és tan fàcil ara. I justament entrenar la bici d’una manera competitiva requerix d’hores. De moment estic en contacte amb la bici amb altres formats, com ara “spinning”, o “rodillo”.

 

S’ha avançat molt, però en la majoria de les curses populars, especialment les competitives, la presència de la dona no arriba ni al 40%. ¿Quins factors provoca, al seu entendre, que les dones no participen tant en competicions populars, o que ho facen a unes edats, i per tant a unes categories, més avançades que els homes?
-Avancem, a poc a poc, però avancem. Si ho veiem amb perspectiva, primer les dones vam haver de renunciar a cuidar als nostres fills per anar a treballar, un aspecte que es va criticar en el seu moment i ara ja es normalitza. Doncs el mateix ens passa a l’esport, hem de renunciar a estar amb els nostres fills i altres responsabilitats per a eixir a entrenar o preparar un repte. D’altra banda, moltes joves renuncien al esport d’alt nivell per a dedicar-se als estudis, cosa que no solen fer els homes, degut a un excés de responsabilitat per la nostra part, per eixe motiu moltes xiques abandonen la pràctica esportiva durant uns anys i potser algunes reprenen més endavant…

 

S’ha especialitzat en psicologia esportiva. ¿Quins són els casos que tracta amb més freqüència?
-Treballe sobretot en esport base. El que més tracte és com reajustar la presió i expectatives per part dels pares o mares i familiars dels joves esportistes, i darrerament també el tema de la gestió de les xarxes socials.

Traducir