Jordi Miret: ‘De menut ja m’agradava botar en els llits elàstics de les fires’

Amb només 14 anys, Jordi Miret Moncho ja té una medalla d’un campionat d’Espanya, un bronze en salt d’alçada aconseguit el passat mes de juliol a Gijón. Està en un bon moment de forma i a punt de tornar als 1,90 m de la seua millor marca personal, no sense esforç, sacrifici i entrenament. Molt vinculat al club, té un germà, Xavier, que també competeix en categoria infantil. Estudia tercer curs d’ESO a l’IES Ausiàs March de Gandia. Xarrem amb ell en la seu de Teika, al polígon del Real de Gandia.

¿Com vas començar en l’atletisme?
-Vaig entrar en l’escola del Garbí, amb 8 anys, però tenia un amic en el Safor, Andreu Almenar, i a l’any següent vaig canviar de club. A més, tinc un germà que també està en el CA Safor, Xavi Miret, d’11 anys, i competeix en categoria infantil, sobretot en perxa.

¿Per què et vas decantar pel salt d’alçada?
-Sempre m’ha agradat, va ser una decisió prou natural. Des de menut ja m’agradaven les ‘colxonetes’ i botar en estos llits elàstics que posen en les fires. Però no és fins fa dos anys que estic entrenant millor l’alçada.

Una figura clau de tot atleta és l’entrenador. ¿Com definiries al teu, Miguel Ángel Soler?
-Miguel Ángel es molt bo perquè no em sol forçar massa, considera que tinc aptituds, però és més partidari de dosificar eixe potencial en funció de la meua edat. De vegades un excés d’entrenament fa baixar el rendiment, i no volem que això passe. En les competicions m’ajuda molt a gestionar els nervis, i a entrar bé en la carrera.

¿Quina temporada t’agrada més, a l’aire lliure o baix sostre?
-En alçada pràcticament no hi ha diferència, però m’agrada més aire lliure perquè arribes més fort, amb més entrenaments que en la temporada baix sostre. A més, trobe que les competicions a l’aire lliure tenen major repercusió. L’únic inconvenient és si fa molta calor.

¿Tens assumit que l’atletisme és un esport on uns segons, o en el teu cas, uns centímetres, poden suposar pujar o no a un podi?
-Sí, ja em va passar en març en el nacional de Sabadell en pista coberta, que vaig ser quart, a 2 cm del segon i del tercer, encara que jo tenia més nuls.

En el passat campionat provincial per equips a València, amb 1,84 m, vas superar la marca que et va donar el bronze nacional en Gijón, 1,82. ¿Esperem almenys una plata nacional?
-Estaria bé, però encara hi ha coses per a millorar, no voldria avançar esdeveniments. La meua millor marca personal la vaig fer una setmana després de Gijón, amb 1,90 metres, que per a ser cadet de primer any no estava malament. El rècord d’Espanya Sub16 està en 2,04 m. De moment continue entrenant, i faré el millor que puga.

Jordi no porta una dieta especial, però recomana no prendre massa refrescos ni bolleria industrial.

¿Tens alguns referents en alçada?
-Seguisc a un saltador italià que li diuen Gianmarco Tamberi, de 26 anys, que en Glasgow es va proclamar campió d’Europa. Mire també atletisme en Teledeporte, sobretot quan retransmeten campionats, per exemple l’absolut de La Nucia.

Fins ara, ¿quin ha sigut el teu trofeu més especial, el que mires més a sovint?
-El bronze de Gijón, i també la meua primera plata en un provincial, on vaig quedar segon, també per culpa dels nuls.

¿Quants dies a la setmana entrenes? ¿Compagines bé els estudis?
-Entrene quatre dies a la pista de Gandia; dilluns, dimarts, divendres i dissabte, durant una hora i mitja aproximadament. I sí, fins ara estic traent bones notes.

¿Com portes haver de competir o entrenar mentre que uns altres xics de la teua edat tenen temps lliure, o quan per exemple et coincideix un campionat amb festes d’ací…?
-M’agrada quedar amb els amics, però també complir amb els campionats, que són en cap de setmana. Per a la festa sempre hi ha temps en la resta de l’any. El nacional de Sabadell va coincidir amb les Falles. Una vegada tens la mínima, preferisc competir quan es tracta d’una ocasió única com esta. No es pot malgastar tot un any d’entrenament per una nit de festa.

En el darrer provincial per equips, al Lluís Puig. / Foto: Bibiana Gutiérrez.

¿Cuides l’alimentació? ¿Què recomanaries en este sentit als joves de la teua edat, encara que no siguen atletes de competició com tu?
-Seguisc una alimentació mediterrània, sense excessos, i poc més. Recomanaria reduir la quantitat de sucre, sobretot en els refrescos, i no prendre massa bolleria industrial.

¿Fins a quina edat t’agradaria dedicar-te a l’atletisme?
-M’agradaria continuar i tindre facilitats encara que vaja a la universitat, per exemple amb algunes beques per a competir, o en alguna lliga universitària. / J. C. 

Traducir