David Ferrairó: ‘Estic molt agraït al Safor, este és el meu club per a practicar triatló’

Soci del CA Safor Teika des de fa més d’una dècada, David Ferrairó (Gandia, 55 anys), “Ferreti” per als amics, es va iniciar en l’esport amb bicicleta de muntanya, i ha anat sumant reptes fins a disputar triatlons de llarga distància. És un exemple de constància i de fidelitat cap al club ‘groguet’, una entitat on diu estar molt a gust tant ell com la seua dona, Suni Perales, que també practica esport i ha pujat en nombroses ocasions a podis de curses populars en la comarca. Treballa en la secció de recanvis d’un concessionari de vehicles. Té una filla de 23 anys.
David Ferrairó. / Foto: J.C.

David Ferrairó ha disputat la marató València tres vegades, a més d’una quinzena de maratons de muntanya, algunes incloses en els quatre “ironman” que porta al cos: l’Ampolla de Mar (2009), Salou (2011), Embrun (França, 2015), Vitòria (2017) i Platja d’Aro, el passat 30 de maig amb Ino Moreno. Entrena i competeix tot l’any, perquè també fa duatlons.

 

¿Com va entrar en el Safor?
-Bàsicament, per amistats. Jo estava en el Corriol d’Oliva, perquè en el Safor encara no hi havia una secció de triatló, però quan es va crear, vaig entrar en el Safor perquè sóc de Gandia i em resultava més còmode entrenar amb gent de més a prop. A practicar esport vaig començar fa més de 30 anys, primer amb bicicleta de muntanya com a aficionat, i després a córrer. En el triatló em va animar Javier Verdú, a Oliva, farà uns 14 anys. No he tingut entrenador, he sigut autodidacta. Jo estic agraït amb el Safor, la meua dona i jo estem molt integrats, i encara que tingam amics o entrenem amb triatletes d’uns altres clubs, ací continuarem.

 

¿En quin segment destaca més?
-Se’m dona millor la carrera, però diria que no destaque en cap, tinc un cert equilibri en els tres.

 

¿Quines qualitats ha de tindre un triatleta: resistència, estratègia, mentalitat…?
-Depén de la distància. En els “ironman” té molta importància la ment i planificar bé la prova, i en els ‘sprint’ o ‘supersprint’ la intensitat. El meu lema és que en els ‘sprint’ has d’eixir “a tope” i al final “apretar”. En un “ironman” trobe que un 30% d’un bon rendiment és purament psicològic, però això de vegades no és fàcil d’administrar.

 

¿Com ha représ el triatló, en este any i mig marcat per la pandèmia?
-Fent “rodillo” a casa, pujar i abaixar escales, gomes elàstiques… No ha sigut fàcil. L’ironman sencer de Platja d’Aro va ser un repte personal, per a comprovar el meu estat de forma, perquè l’any passat vaig tindre una luxació en la clavícula, una operació en la mandíbula, i el trencament d’un dit per una caiguda de la bicicleta. Per tant, em vaig marcar eixe repte i finalment ho vaig poder completar, junt al meu amic Ino Moreno, va ser una gran alegria.

 

Entre l’equipació, la bici, les inscripcions… ¿és un esport car?
-Depén de com es mire. Si sols tens eixa afició, i no tens vicis com fumar o beure, o no vas a restaurants cars cada cap de setmana, com és el meu cas, compensa.

 

¿Potser hi ha un poc de ‘postureo’ amb les marques, els pressupostos…?
-Sí. La bicicleta més cara no va a garantir-te quedar entre els primers llocs. Amb una bici de 1.500 euros ja es pot competir.

 

La seua dona, Suni, també es corredora popular, és més, són una matrimoni marcat per l’esport.
-Així és. Començàrem fa uns 10 anys a acudir junts a les curses populars, i després ella també es va animar amb els triatlons. Des de fa temps, amb la salvetat d’esta pandèmia, aprofitem les vacances per a apuntar-nos a triatlons, també amb uns altres amics. De normal acostume a fer 3 o 4 triatlons a l’any.

 

¿Estan conscienciant-se més els conductors quan veuen a ciclistes en la carretera?
-Trobe que sí, cada vegada posen més els intermitents, per exemple, que ja és un avanç… Però també hi ha ciclistes imprudents, tampoc no m’agradaria culpar sols als conductors.

 

¿Quan creu que tornaran les curses populars?
-Jo crec que els corredors, una vegada vacunats la majoria, ja no tenen por, per tant, si s’organitzaren curses o triatlons, s’omplirien de participants. Es va vore, per exemple, en el 10K Nocturn de la Platja de Gandia, on es van esgotar les inscripcions a les poques hores d’eixir. / Text i foto: Josep Camacho. 

Traducir