Gandia 1993: el campionat d’atletisme que va fer història a la ciutat

Entre els dies 2 i 4 juliol de 1993 Gandia va acollir el 73é Campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme a l’Aire Lliure, una fita històrica que no s’ha repetit fins ara, en una pista pràcticament nova, inaugurada set anys abans. L’elit del moment es va donar cita a Gandia, i el Club d'Atletisme Safor com a amfitrió va estar molt implicat perquè resultara un èxit, junt amb les federacions espanyola i valenciana, i el propi ajuntament. Els velocistes Fermín Cacho i Sandra Myers van ser algunes figures del moment en el campionat, on també van competir els ‘groguets’ Luis Miguel Sabater, Toni Andrés, Carmen Pemán i Jorge Burguera.
Aspecte de la pista durant el campionat del 93. / Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

 

Aquell estiu de 1993 va ser molt intens per a Gandia, esportivament parlant. La ciutat es va convertir durant uns dies, del 2 al 4 de juliol, en la capital de l’atletisme espanyol, en acollir el 73é Campionat d’Espanya Absolut a l’Aire Lliure, la cita més important del calendari. A més, quinze dies abans s’havia disputat, també a Gandia, l’autonòmic absolut, que va suposar un assaig del nacional a nivell organitzatiu.

 

Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

L’any anterior, 1992, en plena eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona, ja es van fer gestions perquè este nacional absolut arribara a Gandia, però finalment el campionat se n’anà a València, que també havia presentat candidatura. Tant a nivell federat com a popular, l’atletisme vivia un “boom” des dels anys huitanta.

 

Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

 

Per a l’ocasió la pista de Gandia, que es va inaugurar en 1986, va necessitar el muntatge de grades supletòries. Es va preparar un recinte amb capacitat per a 5.000 espectadors. José López, auxiliar administratiu de la Fundació Esportiva Municipal, va fer com a delineant els plànols de la pista per adjuntar al projecte. Quan finalment arribaren aquelles tres jornades, no va parar. «Recorde que havia de buscar als tres atletes guanyadors de les proves només acabaven per a indicar-los la zona de lliurament de trofeus», comenta. També destaca l’esforç que va suposar organitzar l’esdeveniment, a excepció dels jutges i el cronometratge, que els posava la federació. El poliesportiu també va haver d’habilitar unes altres dependències, com sala de premsa, zones d’escalfament, càmera de cridades, o sales de massatges.

Plànol de la pista dins del projecte per a la candidatura de Gandia. / Fundació Esportiva Municipal.

 

Segons va reflectir Levante-EMV, el pressupost del campionat va ser de 15 milions de les antigues pessetes (més de 90.000 euros), aportats a parts iguals entre Ajuntament, Diputació i Generalitat.

 

 

El Club d’Atletisme Safor, en aquell moment patrocinat per Micro Standard, també es va bolcar en el campionat, sobretot aportant voluntaris. Un dels entrenadors del club que va viure amb major intensitat aquell esdeveniment va ser Toni Herreros, qui malauradament va faltar en 2015.

 

El president del club en aquella època era Pepe Clavier, actualment entrenador de llançadors. «En la designació de Gandia trobe que, a més d’uns altres condicionants, va influir l’amistat que tenia l’aleshores alcaldessa Pepa Frau amb el president de la federació valenciana Vicente Añó», opina. “El club ja tenia experiència a organitzar campionats, a nivell provincial ja érem un club important, però en este hi havia moltes institucions implicades, per tant jo estava molt assustat, anava amunt i avall i no em vaig enterar del que passava realment en la pista”, confessa. Però tot va eixir bé. “La pista estava que pegava un esclafit d’espectadors”.

 

Clavier afegeix que el sintètic, tot i que s’havia concebut per a l’entrenament diari, era ràpid i homologat, la prova està que va permetre competicions com el nacional. «A més, m’agradaria agrair des d’ací el recolzament que vam tindre en aquell moment de Rafa Furió, de Micro Standard, com a principal patrocinador, i que ja està jubilat».

 

Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

 

A nivell esportiu pel que fa als atletes del club “groguet” van competir quatre: Luis Miguel Sabater (100 m.l.), Toni Andrés (400 m.l.), Jorge Burguera (Javelina), i Carmen Pemán en els 800 m.l. i 1.500 m.l.

 

Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

 

D’altra banda, Fermín Cacho va ser una de les figures del moment. A Gandia l’olímpic va revalidar per cinquena vegada el títol de campió en els 1.500 metres lliures, amb 3:46.24. En esta modalitat Cacho ha tingut el rècord d’Espanya durant més de 30 anys, fins que recentment li l’ha llevat el jove de 23 anys Mohamed Katir. També va estar Abel Antón, que va guanyar la carrera dels 5.000 metres. A Gandia no es van aconseguir rècords d’Espanya en cap prova del campionat.

 

Fermín Cacho a Gandia. / Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

 

Entre les dones va destacar la velocista Sandra Myers. Dos anys abans Myers havia sigut la primera dona espanyola a pujar a un podi en un mundial d’atletisme, aconseguint un bronze en els 400 m.l. Es va retirar en 1997, després dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996. A Gandia va ser campiona en els 400 m.l. amb una marca de 52.28. / Text: Josep Camacho. 

MULTIMÈDIA:

  • Canal 9 va retransmetre l’absolut autonòmic que es va celebrar quinze dies abans. EN ESTE VÍDEO, en el minut 15:41, el periodista Paco Nadal entrevista a l’aleshores alcaldessa de Gandia, Pepa Frau, qui fa referència al nacional.
  • VÍDEO sobre la trajectòria de Fermín Cacho.
  • En el següent ENLLAÇ podeu trobar més fotografies del campionat de l’agència Miguelez Team.

*¿Tens algun record del campionat que vulgues compartir? Posa’t en contacte per correu electrònic: prensa@clubatletismesafor.es.

 

…. CRÒNICA EN LEVANTE-EMV SAFOR: 

Traducir