Luismi Sabater va començar en el Safor en categoria infantil, segons recorda, animat per un monitor de salt de llargada del Safor, Fernando Penalba, qui buscava alumnes entre els col·legis de Gandia, un procediment habitual en aquella època per a augmentar l’escola d’atletisme. De fet, un altre atleta mític, Toni Andrés, també va ser un descobriment d’estes incursions pels col·legis de la ciutat.

A més dels seus èxits esportius, també cal destacar que son pare, Juan José Sabater (88 anys) va ser president del club, entre els mandats de Pepe Clavier i Enrique González, la primera època daurada de l’atletisme gandià. A més, son pare va presidir la UAM Sant Francesc de Borja i va ser regidor de l’Ajuntament de Gandia amb el PSOE en els anys huitanta, en l’època de Salvador Moragues com a alcalde.

En el club, prompte Sabater va destacar en curses de velocitat, de fet només va necessitar tres mesos des que va arribar per a proclamar-se campió autonòmic en els 80 m.l. i els 150 m.l. En 1992, com a cadet, ja va competir en un nacional per primera vegada, a Barcelona, sent tercer d’Espanya en els 100 m.l.

Eren anys d’una activitat frenètica quant a les competicions i viatges, molts d’ells amb l’ajuda dels club o de beques. En 1993 va participar en el Campionat d’Espanya d’Atletisme celebrat a Gandia en 1993, i va viatjar al dia següent cap als Jocs Europeus de la Joventut d’Holanda, on va quedar subcampió junior.

Luismi Sabater va coincidir amb una generació d’atletes com Toni Andrés (van anar els dos com a junior al primer campionat d’Europa), Bea Bosch, Pau Roig, Miguel Velo, Àlex Blasco, Óscar Ferreres, o Mari Carmen Millet. En el Safor sempre li va entrenar Toni Puig. “Era un ambient molt familiar, entrenant però sense patir, ens ho passàvem bé”, comenta.

Després de passar pel Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, Sabater va decidir autoentrenar-se, a partir de la categoria promesa. Primer es va bolcar en l’esport i més tard va estudiar un Cicle Superior d’Activitats Físiques.

Arran d’un accident de trànsit quan anava a disputar amb el Safor un campionat d’Espanya a Salamanca, es va trencar un braç i va estar vora dos anys sense poder competir. “Però vaig tornar a la pista, vaig millorar totes les meues marques personals que tenia abans de l’accident, i és quan em va fitxar el FC Barcelona”.

Durant més de 15 anys Sabater va ser el rei de la velocitat. En total, té vora 50 podis autonòmics, dels quals una trentena de medalles d’or, i nombroses participacions en campionats nacionals i internacionals. Encara té el rècord absolut del CA Safor en els 100 m.l. amb una marca de 10.54, aconseguit en 1995.

A més del CA Safor, Luismi Sabater va passar per uns altres clubs com ara el Caixa Ontinyent, l’Iris de Carcaixent, el FC Barcelona, on estava en nòmina com a titular, i ja en l’època màster en el CC El Garbí i com a independent.

Competir com a atleta veterà li va permetre viatjar a països com ara Turquia, Brasil, Corea del Sud, Hongria, Polònia i Itàlia. Ho va fer com a independent, buscant patrocinadors pel seu compte, en una iniciativa que va batejar com a “El Reto”. Però, en tornar del campionat de Corea del Sud, s’hagué de retirar per una lesió greu, un pinçament del nervi ciàtic a l’altura dels quadríceps, que li dificulta córrer. Des de fa l’any 2003 anys regenta el seu propi gimnàs a Gandia, un centre de fitness també anomenat “El Reto”, situat just enfront del col·legi on va estudiar de menut, el Roís de Corella. / Josep Camacho.