En el món de l’atletisme Toni Andrés (Gandia, 1974) és recordat per la participació amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics (JJOO) de Sidney 2000 en la prova de relleus 4 x 400 metres llisos.

Forma part d’eixe selecte club dels esportistes de la Safor que han competit en uns JJOO: Toni Andrés (Sidney 2000), els nadadors Enrique Melo (Munich 1972), Ramón Camallonga (Seúl 1988) i Lydia Morant (Pekín 2008 i Londres 2012), l’haltera Andrés Ibáñez (Seúl 88 i Barcelona 92), el ciclista Rubén Donet (Atenas 2004) i el javelinista Héctor Cabrera, en els Paralímpics de Río 2016.

Abans, però, que arribara Sidney 2000, Toni Andrés ja tenia una brillant carrera esportiva. I pocs saben que esta es va iniciar en el CA Safor, gràcies a Toni Herreros. “Jo estudiava en el col·legi Sant Francesc de Borja i Herreros buscava a xiquets per a l’escola del club”, recorda. A més, també li va enganxar un cross escolar que va organitzar el club, presidit aleshores per Pepe Clavier.

Va començar amb 14-15 anys, en categoria cadet. Per les seues aptituds físiques, prompte va despuntar en velocitat, per tant va passar a mans de Toni Puig, que aleshores també era monitor del Safor, i qui ha estat el seu entrenador fins al final de la seua carrera esportiva.

Després d’uns anys de preparació, el treball va tindre la seua recompensa. Amb el club ‘groguet’ va aconseguir una de les poques medalles que té l’entitat en un Campionat d’Espanya Absolut a l’Aire Lliure: un or en els 400 m.l. Va ser en 1996 a Màlaga. A l’any següent va revalidar el títol a Salamanca, i en 1998 es va penjar l’or en pista coberta.

En 1998, el 23 d’agost, va disputar la prova de relleus 4×400 en el Campionat d’Europa celebrat a Budapest (Hongria). Aquell mític combinat el formaren Toni Andrés (Gandia), Juan Vicente Trull (Algemesí), Andreu Martínez (de l’Alcúdia, ja mort), i David Canal, de Barcelona. Tres valencians i un català. Arribaren a meta després de Regne Unit (or), Polònia (plata), i França, però a estos últims els van desqualificar, en passar-se de zona, recaient el bronze en l’equip espanyol. Van fer un temps de 3:02.47.

Curiosament, Toni Andrés recorda amb més emotivitat este campionat que els propis Jocs Olímpics, probablement perquè va ser el primer èxit rellevant per a l’atletisme espanyol en un europeu, i va suposar un punt d’inflexió: “Tinc la medalla emmarcada, recorde que va ser una de les millors temporades i vam fer un grup molt bo a Gandia de 400”.

En Sidney 2000 va ser 5é en la primera série, invertint el seu grup 3:06.87 a pegar-li la volta a l’estadi olímpic. Com a anècdota, conserva el testimoni d’aquella cursa, en groc i amb el logotip dels Jocs. “Vaig esperar que m’ho demanaren al final de la cursa, però en vore que ningú el reclamava, i tampoc en els vestidors, vaig decidir emportar-me’l com a record”. Va residir un mes en la Vil·la Olímpica.

En competicions de 400 ha abaixat dels 47 segons sis vegades, i la seua millor marca és 46.23. Durant quasi 20 anys va ser plusmarquista nacional de relleus 4×400, obtés en el mundial absolut d’Edmonton (Canadà) en l’any 2001, amb un temps de 3:01.42.

En la temporada 2002-2003 decideix retirar-se de l’atletisme professional. “Vaig acabar molt cansat de la pista, que imposa una disciplina molt dura d’entrenaments, a més, arrossegava una lesió en el tendó d’Aquil·les i vaig aprofitar el moment per a operar-me”, recorda. A més de vestir de groc amb el Safor, Toni Andrés va militar com a atleta en uns altres clubs: Adidas Madrid, Puma Chapín Jerez, el València Terra i Mar i el Playas de Castelló. Ha estat 16 vegades internacional.

Anys després, en l’exercici 2016-17 torna a la pista, però ara com a monitor, en este cas d’alevins, per al CC El Garbí. En la temporada següent passa al seu club d’orígen, el CA Safor, entrenant als alevins i també al grup de “pares” o adults.

Actualment té 47 anys i, a més de treballar com a oficial de Policia Local a Gandia, està centrat en acabar un Grau en Seguretat Pública i Privada, que cursa a la Universitat Miguel Hernández d’Elx. És pare de dos fills, Aitor i Marcelo. Amb tot, no descarta tornar com a monitor d’atletisme, l’esport que tants triomfs i reconeixements li ha donat.

Passats els anys, observa com ha canviat l’atletisme, que s’ha posat més de moda amb el “boom” de les curses populars, i les escoles dels clubs. “Tant de bo en la meua època haguera pogut entrenar amb més companyia, perquè érem poquets cada dia en la pista”, confessa. ¿Quin consell li donaria a les noves generacions? “Que tinguen ganes d’entrenar i molta paciència, perquè d’una banda l’atletisme és un esport de llarg recorregut, i de l’altra suposa sacrificar els caps de setmana”. / Josep Camacho. 

………

A continuació us deixem una entrevista que va mantindre amb Xavi Blasco i Recaredo Agulló per al programa de televisió “Crono”, de Levante TV.