¿Com et vas iniciar en l’atletisme?
-Em vaig apuntar animada pel meu germà major, Alejandro, i vaig entrar en categoria benjamí o aleví. En passar a tecnificació, com has d’estar en alguna especialitat, vaig triar els salts. A vegades als saltadors se’ns diu que no fem tant d’esforç com un velocista, per exemple, però realment sí que hi ha treball darrere, és diferent.

¿Com és el dia a dia dels teus entrenaments?
-Entrene en la pista quatre dies a la setmana, de 19 h a 21 hores.

¿Quins records tens dels teus primers campionats importants, autonòmic, d’Espanya…?
-Per a mi el més especial és el primer campionat d’Espanya com a cadet de primer any a Antequera, on vaig quedar quarta. I casualment anys després, en esta temporada com a Sub20 he tornat a eixa pista, i he tornat a quedar quarta en triple, a 7 cm del bronze…

Sempre t’has qualificat per als nacionals, però encara no has pujat a cap podi en un nacional…
-Així és, excepte per lesió sempre he aconseguit la mínima nacional, i bé, la veritat és que fa ràbia, però trobe que la constància també és un factor a valorar, i també és resultat del treball del meu entrenador. Si faig marca personal en un campionat d’Espanya ja em done per satisfeta.

¿Com qualificaries la temporada passada, marcada per la crisi del coronavirus?
-Ha sigut una temporada molt diferent, perquè abans de la pandèmia teníem campionats cada 15 dies, i arran de la covid s’han allargat més. Però malgrat el confinament i la mascareta he pogut tornar al meu estat de forma habitual. A més, només podies acudir a un nacional si estaves entre els huit millors d’Espanya.

¿T’agradaria continuar en l’atletisme?
-Sí, però el pròxim curs entraré en la Universitat, i he de pensar com podria compaginar-ho. M’agradaria estudiar Periodisme o Criminologia. La meua intenció és continuar amb l’atletisme fins a quan puga, encara que no siga a nivell de competició.

Tens un germà, Alejandro, que també està en el grup de tecnificació. ¿Com es porta esta convivència? ¿Parleu d’atletisme a casa?
-Sempre està clavant-se amb mi, dient que és millor, però jo li dic que encara no ha quedat quart en un campionat d’Espanya. Ell és universitari i fins ara ho pot compaginar amb l’atletisme, entrenant a la pista de Gandia.

¿Com definiries al teu entrenador, Iván Martínez?
-És el millor entrenador que es pot tindre, sap moltíssim de tècnica i transmet molta confiança. Abans que atletes som persones. Açò no seria possible sense ell.

¿Cuides l’alimentació?
-M’agradaria fer-ho millor, perquè la verdura no m’agrada massa, però procure… La cuide més quan s’acosta una competició important.

¿Has patit alguna lesió?
-Sí, vaig tindre una lesió de genoll en un campionat d’Espanya que em va obligar a retirar-me de la competició.

¿Has renunciat a alguna cosa per l’atletisme?
-Sobretot el temps d’oci amb els amics. Per exemple, fa dos anys vaig tindre una graduació de fi de curs i no vaig poder estar tant de temps amb els companys per un campionat… o les Falles i Pasqua, on continuem entrenant… Però tot sacrifici al final té la seua recompensa. A més, l’atletisme també m’ha permés conéixer ciutats d’Espanya: Tarragona, Antequera, Sòria, Múrcia… Són experiències que al llarg de la vida no s’obliden.

L’equip femení continua en Segona Divisió. ¿Esta temporada serà la de l’ascens?
-¡Espere que sí! Cert que competim amb equips amb molt de nivell i pressupost, però enguany crec que tenim un equip femení prou fort i equil·librat. / Josep Camacho.