¿Com ha influït la crisi del coronavirus en la seua rutina esportiva?
-Iván i jo estàvem acostumats a eixir a córrer quatre o cinc dies a la setmana, per tant durant el confinament no ens va quedar una altra que entrenar a casa, i ho vam fer molt bé, amb les pautes que ens va proporcionar el club. L’entrenador Carlos Ferrando es connectava a Instagram i entre tots féiem exercicis. També vam comprar a casa una el·líptica. El problema és que jo em vaig lesionar en el genoll i no he tornat a l’activitat física fins fa pràcticament un mes.

¿Recomana apuntar-se a un club esportiu per a aprendre a córrer millor?
-Sí, és molt important, perquè t’assessoren, per a evitar lesions i sobretot tindre motivació i companyia per a córrer. En el meu cas jo no havia practicat esport mai, el meu cos no tenia tanta facilitat de recuperació. En un club, com puga ser el Safor, sempre tens l’ajuda d’un entrenador. Per a mi córrer és un acte més social que esportiu, perquè jo no arribe a grans marques. Córrer ha canviat la meua vida, i ja forma part de la meua rutina. No concebisc passar dos dies seguits sense córrer.

¿Quan sol eixir a córrer?
-Com he comentat adés, uns quatre o cinc dies a la setmana, una mitjana de dues hores. Si t’agrada córrer sempre trobes un lloc per a compaginar-ho amb la teua vida laboral o personal, no hi ha excuses.

¿Com es va iniciar en les curses populars?
-La primera va ser la Cursa de la Dona, farà uns huit anys. I després em vaig preparar el 10K Nocturn de la platja de Gandia, que també organitza el club, i en aquell moment va ser un gran repte. Sempre amb Iván, i a partir d’ahí anàvem a curses dels pobles de la Safor, també vaig fer algunes de la Marina. Per a mi les curses populars són un al·licient, esperar a què arribe el cap de setmana, l’ambient, el ritual de posar-se el dorsal, com t’animen els espectadors… És una llàstima que per la pandèmia no es puguen celebrar.

Enguany no es pot celebrar la marató de València, però sí que l’ha feta en ocasions anteriors…
-Sí, dues vegades, en 2017 i 2018. La primera la vaig fer amb Iván, la vaig agafar amb molt de respecte, i em vaig emocionar moltíssim en arribar a la meta. És molt important arribar a eixe dia ben entrenada.

¿Com ha anat l’experiència de ser imatge de la nova campanya de Teika, +En Meta?
-Molt bé, la veritat és que no m’ho esperava però em va cridar Puri Naya [directora de comunicació de Teika] per a dir-me que havien pensat en mi, i unes altres tres dones, i em van explicar en què consistia la campanya; que no buscaven a atletes professionals. Així és que no podia dir que no.

¿Què sent en vore’s una imatge seua en les màquines de Teika en una estació de metro, per exemple?
-Uf, ¡és impressionant! El mateix dia que la posaren em va recóneixer una amiga i m’ho va dir. També hem eixit en À Punt i en diversos mitjans de comunicació.

¿Falten més dones en meta en les curses?
-Cada vegada hi ha més, en este sentit s’ha avançat molt. Encara hi ha una miqueta de por, especialment entre dones que veuen tot açò de córrer com a inabastable. Jo els dic que sempre hi haurà gent que còrrega més que elles, però no s’han d’agobiar. A més, almenys en el món de les curses populars, els mateixos corredors aplaudeixen tant al primer com a l’últim, siga home o dona. / Josep Camacho. 

Secció «A Córrer Dones» en el programa «A Córrer», d’À Punt. 

APARICIONS EN UNS ALTRES MITJANS DE COMUNICACIÓ 

Más mujeres en meta, Radio Valencia, 29.10.2020.

El Maratón Valencia y Teika se unen para potenciar la iniciativa ‘+ En Meta’, El Desmarque, 28.10.2020

El Maratón Valencia y Teika se unen para potenciar la iniciativa ‘+ En Meta’, Plaza Deportiva, 27.10.2020.

Maratón Valencia y Teika se unen para fomentar la participación femenina, SuperDeporte, 27.10.2020.

Queremos ‘+ en meta’, Running CV, 27.10.2020