Miguel Ángel Nogueras: ‘Vam pensar un club d’atletisme en clau comarcal, i no sols per a Gandia’

Nogueras va ser un dels impulsors del Club d’Atletisme Safor a principis dels 80, quan el presidia Xavier Estruch, una època amb mitjans escassos però, com recorda en esta entrevista, molt il·lusionant.

Miguel Ángel Nogueras.

Actualment Nogueras resideix a València, i és president de l’Associació de Gestors Esportius Professionals de la Comunitat Valenciana (GEPACV). En l’àmbit institucional va ser gerent de la Fundació Esportiva Municipal de Gandia, cap del Servei Territorial d’Esports de la Generalitat i director d’Esports de la Diputació de València. Com a docent ha sigut professor d’Educació Física en Primària, Secundària i FP, i professor de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València. És llicenciat en Educació Física i Esport, llicenciat en Antropologia Social i Cultural i diplomat en Infermeria.

 

Va viure els inicis del CA Safor. ¿Quins records té d’aquella època?
-Els records d’aquells anys són molt emotius, perquè jo era molt jove, nouvingut a la Safor ja que vivia a Almoines, i amb una àmplia trajectòria en l’atletisme valencià, per la qual cosa ràpidament vaig contactar amb els pocs que en aquell moment practicaven atletisme a Gandia.Vaig conèixer Xavier Estruch i ens vam posar mà a l’obra a constituir un club d’atletisme que donarà resposta a les demandes i necessitats atlètiques, no sols de Gandia sinó de tota la comarca, per la qual cosa van decidir denominar-lo Club d’Atletisme Safor. En el meu cas, com a tècnic, em vaig dedicar a entrenar les xiques i xics que se’ns van acostar, en les distintes modalitats per a les quals s’inclinaven o tenien qualitats, encara que la precarietat de les instal·lacions i de l’equipament per a l’atletisme ens va acompanyar durant eixos primers anys. Esta escassetat de mitjans va fer que utilitzàrem qualsevol tipus d’espai esportiu o natural per a l’entrenament i la preparació física, i a pesar de tot amb una gran dosi d’esforç i talent d’estes xiques i xics, es van formar atletes en quasi totes les especialitats i categories atlètiques, i competíem en els campionats oficials a nivell provincial, regional i nacional.

En 1981 i 1982 van aparéixer grans atletes com Andrés Dénia, Guillermo Jordà, Mª Ángeles Escrivà, Toni Puig, Mª José Ponce i molts més que seria molt llarg enumerar, i posteriorment Toni Herreros, que a més d’atleta va tindre un paper decisiu en la consolidació del club. En 1983, en incorporar-me a l’Ajuntament de Gandia, vaig deixar d’entrenar atletes i em vaig dedicar a la gestió esportiva, amb la posada en marxa de la Fundació Esportiva Municipal.

 

¿Quina imatge creu que projecta actualment el CA Safor fora de Gandia i la comarca?
-La projecció del club sempre ha sigut extraordinària dins i fora de la comarca, i a nivell nacional pot considerar-se un club referent, a causa de l’excel·lent tasca desenrotllada en la promoció, iniciació i tecnificació, que lògicament ha anat acompanyada amb una adequada gestió de l’entitat.

 

¿Sense bons resultats esportius no hi ha patrocinadors, o és a la inversa?
-El tòpic que els patrocinadors acudeixen amb els èxits esportius és veritat, però també és relatiu. Per exemple, en els començaments del CA Safor, que òbviament van ser molt humils i amb escassos resultats, van confiar en nosaltres empreses com Tano i el Restaurant As de Oros, amb un retorn poc rellevant per a ells però molt significatiu per al club, per la qual cosa a vegades l’aposta d’un patrocinador per un club modest és més emocional i afectiva que purament especulativa.

 

¿Costa més que les empreses confien o donen suport a esports minoritaris com l’atletisme?
-No considere a l’atletisme un esport minoritari, sinó al contrari, amb una àmplia base i participació, i encara que els resultats en l’elit no siguen tan cridaners ni mediàtics com en altres esports, els vertaders aficionats a l’esport sí valoren el gran sacrifici i esforç que suposa aconseguir grans marques i resultats.

 

Cada vegada hi ha més curses populars, i per tant més ‘competència’ entre elles. ¿Este àuge de proves està perjudicant a la inscripció de les més veteranes?
-L’esport s’ha popularitzat en els últims 30 anys, i això ha possibilitat que una cosa tan natural com la carrera a peu, s’haja convertit en l’activitat física més practicada i realitzada pels ciutadans, generant una àmplia oferta de carreres populars, trobe que no perjudiquen a les proves clàssiques i ben organitzades.

 

¿Hi ha diferències entre la gestió esportiva pública i la privada?
-Trobe que estan condemnades a entendre’s i buscar la necessària col·laboració i cooperació, perquè el destinatari final és el ciutadà.

 

¿Creu que empreses i institucions continuaran recolzant a la dona en l’esport, o serà una ‘moda’ passatgera?
-La promoció de l’esport femení ha anat acompanyada d’ajuda i suport de les institucions públiques i privades, la qual cosa ha afavorit una elevada incorporació de la dona a la pràctica esportiva, i també la consolidació de molts equips femenins en diferents esports de competició, que participen en lligues i campionats que acaparen l’atenció d’aficionats i de mitjans de comunicació, així com de patrocinadors.

 

¿Què falta encara perquè la societat valore l’esport des d’una perspectiva d’igualtat de gènere?
-Estic convençut, que quan s’obtinguen grans resultats en competicions millorarà la visibilitat de l’esport femení i es projectarà la mateixa imatge social i mediàtica que en l’esport masculí.

 

Dins de la gestió esportiva, ¿quin és el paper de la dona?
-Així com en la pràctica esportiva la dona està molt present i participativa, no ho està tant en llocs directius en clubs i federacions esportives, per la qual cosa és necessari promoure i facilitar l’accés de la dona a eixes responsabilitats.

 

Al marge dels campionats europeus o nacionals, ¿quins esdeveniments esportius fomenten millor l’anomenat ‘turisme esportiu’?
-El turisme esportiu és el gran repte per a la nostra Comunitat Valenciana i Espanya, per les immillorables condicions que podem oferir tant en clima, territori, infraestructures, instal·lacions, equipaments i personal tècnic qualificat. Les possibilitats d’ocupació i negoci són evidents, si es planifica adequadament i s’ofereix en les millors condicions possibles. Fins ara es reconeixia el turista esportiu com a espectador d’esdeveniments esportius, i encara es manté com un segment important, però el perfil afortunadament ha evolucionat cap un turista actiu, que consumeix productes i servicis esportius, el motiu principal del qual és la pràctica esportiva (golf, running, ciclisme, nàutica…) amb una estada vacacional més prolongada i amb una despesa també major.

 

En este sentit, ¿com veu el 10K Nocturn que organitza el club a la platja de Gandia?
-L’organització i celebració de curses, com el 10K Nocturn en la platja de Gandia o la marató de València, estan generant importants sinergies entre esport i el turisme, i projecten una imatge extraordinària de les nostres ciutats, amb un impacte econòmic, esportiu i social refrendat en diferents estudis i investigacions. / J. C.

 

Etiquetes: