Estem en la recta final d’un curs en l’escola d’atletisme i triatló on, malgrat la pandèmia i les restriccions, s’ha mantingut estable el número d’alumnes. ¿Com s’ha desenvolupat?
-Efectivament, ha sigut un curs atípic, perquè tot s’ha hagut d’adaptar a la normativa anticovid amb grups reduïts, redistribució dels horaris dels monitors… Però pense que ens hem adaptat a la situació, i amb esforç col·lectiu ha eixit endavant. S’ha demostrat que l’atletisme és un esport que es pot practicar sense apenes contacte, a l’aire lliure i de manera segura. De cara al curs que vé mantindrem els mateixos plans de contingència front al coronavirus. D’altra banda, també ha estat marcat per la falta d’activitats extraescolars dels centres educatius, encara que des del club hem organitzat jornades escolars i cross.

Les competicions de pista també han estat restringides per l’epidèmia, però així i tot s’ha acudit novament a campionats d’Espanya, individuals i per equips…
-Així és. En lliga de clubs tenim d’ací uns dies la fase d’ascens, on els xics lluitaran per pujar a Divisió d’Honor, encara que mantindre la categoria en Primera ja és un èxit, i l’equip femení tornarà a intentar-ho per a estar en Primera. Tot això pràcticament sense fitxatges, amb atletes de la ‘cantera’. El club ha continuat recolzant la presència dels atletes en els campionats en quasi totes les categories. Trobe que hem estat molt ben representats, a un nivell semblant que en temporades anteriors malgrat la pandèmia.

I tot açò en un context econòmic complicat per a tots, en general.
-Sí. Hem pogut salvar la temporada, malgrat l’absència de les curses populars que organitzem. En este sentit, la tornada del 10K Nocturn de la Platja de Gandia Trasmediterránea-Memorial Toni Herreros és una gran notícia. Però en general ha primat la bona gestió econòmica, perquè tenim els peus en terra i sabem el que costa arreplegar un «euro». D’altra banda, hem continuat amb el recolzament dels patrocinadors habituals, i les subvencions públiques, cosa que també és d’agrair.

¿Estan motivats els corredors populars?
-Almenys des del club intentem que ho estiguen. Continuem practicant esport en grups d’entrenament i en els inicis de la pandèmia es van fer entrenaments i exercicis de manera telemàtica, com els que va organitzar Carlos Ferrando. És cert que la falta de curses populars des de fa ja un any i mig ha afectat, a vore si a poc a poc recuperem la normalitat. A banda del nostre 10K Nocturn, hem conegut que hi haurà mitja marató i marató popular a València, cosa que ens alegra. Preparar-se curses com estes amb l’assessorament del club i en companyia també pot ser un al·licient, una meta a la qual arribar. Conforme avance la vacunació anirà perdent-se la por a participar en curses. Hi ha moltes ganes de competir, la prova és que les 1.000 inscripcions del 10KN es van esgotar en tres hores.

¿Com veu la secció de triatló?
-Trobe que el triatló està creixent des de la base, i està donant els seus fruits, perquè ja tenim a joves que destaquen en proves. Per tant, s’ha de felicitar a Carlos Ferrando, i esperem que el grup de triatletes federats i populars vaja consolidant-se.

El club ja ha complit 40 anys. Des d’una perspectiva històrica, ¿quina és la principal reflexió que li mereix este aniversari?
-La meua impressió és que el club va créixer sobretot a partir que Xavi Blasco, com a president, decidira impulsar la secció de l’atletisme popular, que en aquella època començava a tindre un gran àuge en la societat. Després nosaltres, una junta directiva amb moltes ganes de fer coses, vam ampliar eixa dimensió amb esdeveniments com la Cursa de la Dona, que amb els anys s’ha convertit en la cursa més multitudinària de la ciutat de Gandia, el 10K Nocturn, o la Cursa de les Empreses de la Safor. Continuàrem apostant per l’escola, però també vam implicar als pares, fent un grup d’entrenament d’adults. També s’ha millorat en gestió esportiva. I el treball dels directors esportius ha sigut fonamental per a mantindre la base i a uns atletes de tecnificació referents.

¿Com va començar en l’esport, i en el club?
-Jo practicava frontó, on estava federat, però vaig començar a córrer en els anys 80 perquè vaig tindre una osteopatia de pubis, i el metge em va recomanar córrer per gespa, o per pista. És ahí quan entre a la pista de Gandia. Allà em retrobe amb Toni Herreros, que estava de monitor, però ja ens coneixíem d’abans, perquè els seus pares i els meus són amics. Toni em va animar per a fer una mitja marató, i a partir d’ahí em clave en el món de les curses, anant fins i tot a diverses capitals del món. Baixar de tres hores en una marató va ser un gran repte per a mi, gràcies a entrenadors com el propi Toni, Andrés Denia, i Àlex Blasco. Més tard, en l’any 2005 vaig entrar en la directiva del club, amb Xavi Blasco de president, Toni Herreros de vicepresident, Àlex Blasco portant l’escola, Amparo Villar…

Actualment, ¿quina és la seua rutina esportiva?
-Isc a córrer pràcticament tots els dies sobre les 6.30 h del matí, abans de treballar, en eixe grup que ja tenim consolidat, i que vam crear fa uns anys sobretot perquè abans arribàvem de córrer a casa sobre les nou o les deu de la nit, i era massa tard. Ara mateix el meu objetiu és no deixar de córrer.  /  Josep Camacho.