¿Què recorda dels primers anys en la directiva del club?
-Vaig entrar al club en setembre de 2004, de la mà de José Juan Vidal, coincidint en la presidència de Xavi Blasco, i eixe Nadal ja estava a la directiva… En aquell moment la nova direcció estava començant a impulsar la secció popular. Van ser uns bons anys de creixement a nivell de massa social. Trobe que l’èxit d’aquella etapa i que va ser la base del que és hui el club es deu a Àlex Blasco, qui va aconseguir vertebrar la part popular i junt amb Toni Herreros l’escola d’atletisme i els equips de competició.

¿Com es pot aconseguir el difícil equilibri entre corredors populars, escola d’atletisme, i secció de triatló?
-La solució passa perquè el “popular” s’interesse per l’esport de competició federat. ¿Com? Pense que la forma més fàcil és que arribe a formar-ne part. És a dir, federar-se i participar en algunes proves, tant de cross com en pista. Això és el que es va fer en la meua etapa inicial i va funcionar molt bé. A més, en el moment en que un “popular” participa, normalment arrossega al seu entorn.

¿Potenciar el triatló ha de ser un objectiu del club?
-El triatló és un esport molt complicat de gestionar inclús a nivell personal. O la feina i la família acompanyen, donant suport a l’esportista, o mantindre anys ahí es difícil. Has d’entrenar molt, comparat en un únic esport. Molta gent fa triatló uns anys i després ho deixa, per la qual cosa es difícil mantindre unes masses socials estables. El secret per a mantindre uns equips amb cert potencial passa per tindre una bona base que alimente a les categories.

¿Com valora el creixement de la Cursa de la Dona Vicky Foods en els darrers 10 anys?
-La Cursa va tindre un creixement exponencial durant uns anys i a dia de hui sembla que està estabilitzada. Hem de ser realistes i saber que amb un cens de unes 31.000 dones a Gandia, hem tingut quasi 4.000 participants, és un nivell de participació bestial.

¿Fomentaria la part competitiva?
-No crec que aportara molt, a dia de hui les dones que ja fan esport competeixen en les mateixes proves que els homes, el que hem d’aconseguir es apropar a més dones a l’esport, i demanar a les que ja fan curses habitualment que aprofiten per a vindre a participar i motivar al seu entorn perquè se sumen. Massa ja sabem i es parla de l’epidèmia de sedentarisme i obesitat que és pitjor encara en l’àmbit femení per les dificultats de conciliació.

¿Quins reptes té per davant el 10K Nocturn de la Platja de Gandia per a continuar sent una cursa atractiva per al corredor?
-Té quasi tots els ingredients per a ser atractiu als corredors, però no ens podem adormir. La tendència “runner” és a seleccionar curses, cadascú te els seus criteris: millors recorreguts, preus, regals, millors… I el repte és clar: formar part d’eixes seleccions de curses.

La Cursa de les Empreses de la Safor-ESIC té un creixement exponencial…
-Així és, ompli un buit que havia a la comarca i té un efecte contagi entre les plantilles de les empreses. És un dia de festa i convivència per al personal i no al voltant de la taula de l’oficina, encara que quasi tots acaben després en una taula, esmorzant. Les grans empreses solen fer accions durant l’any i la cursa potser siga una més, però les empreses més menudes tenen una gran oportunitat amb esta cursa. Trobe que encara té potencial de creixement.

Gestiona l’empresa Crono4Sports. ¿Com va començar esta aventura?
-Tant Alberto Renú com jo portàvem ja un temps vinculats al sector en altres empreses i en 2015 vam voler donar un pas endavant. Tecnològicament totes les empreses de cronometratge som molt paregudes. Hui el mercat ofereix multitud de solucions, però el que ens distingeix uns d’altres principalment es el factor humà. Com a practicants d’esports i com a organitzadors intentem empatitzar tant en uns com en els altres. A l’organitzador hem de facilitar-li les coses perquè nosaltres no sigam mai una preocupació. I com a participants sabem que allò que demanen es conéixer el seu resultat com més prompte millor.

¿Quantes competicions esportives cobreixen a l’any?
-Actualment ens menegem entre els 90 i 100 esdeveniments a l’any entre curses populars, d’obstacles, travessies de natació i «sup race», però venim d’uns anys complicats per la pandèmia on es van cancel·lar quasi tots durant dos anys.

¿Té alguna anècdota en el món del cronometratge?
-En l’arc de meta ens trobem moments emotius, dedicatòries, homenatges a gent que ja no està, inclús peticions de matrimoni. Però moltes vegades és complicat saber-ho. També ens trobem amb errors d’inscripcions per part del corredor, per exemple en la data de naixement, que de vegades són involuntaris, i en altres casos ho fan intencionadament, amb picaresca, per a canviar de categoria… D’altra banda, trobe que, en general, en les curses s’hauria de tornar al sistema de xip retornable, perquè l’actual comença a no ser massa sostenible per al medi ambient.

Acaba el Circuit de Curses Populars de la Safor-Valldigna. ¿Quina valoració en fa?
-Ha tornat després de la pandèmia amb la mateixa força que va acabar abans del parèntesi de dos anys en quant al nombre d’inscrits. El model d’un preu únic per a les 17 curses el fa molt atractiu per al “runner” habitual, que paga una vegada i ja no s’ha de preocupar per inscriure’s a cap cursa més. Evidentment, el preu que paga el participant no cobreix de lluny les despeses que suposa cada cursa. Tira endavant gràcies a la inversió dels ajuntaments i als patrocinadors privats.

Dos anys després de l’inici de la pandèmia, ¿quin moment viu l’esport popular?
-Crec que gaudeix de molt bona salut, però després de la pandèmia hem vist proves que han minvat molt en quant a participació. L’excés d’oferta, les pujades de preus, diversificació en diferents esports i la selecció que fan els esportistes de les proves crec que són els causants. Supose que en un parell d’anys es vorà com evoluciona, les proves amb millor salut es mantindran o creixeran i alguna que altra desapareixerà, perquè hi ha pobles menuts que fins i tot tenen dos o tres curses, o pobles pròxims que organitzen cadascú una cursa en un xicotet interval de temps. / Text i foto: Josep Camacho.