De Oliveira va quedar recentment tercer en triple en el Campionat d’Espanya de la seua categoria, Sub23 (Promesa), a València, amb 15,05 m., però no va poder penjar-se la medalla de bronze en tindre encara la fitxa d’estranger. En el nacional absolut de Madrid, amb molt de nivell, va tancar la seua participació en setena posició amb 14,84 metres. La seua millor marca com a esportista d’elit són 15,16 metres a l’aire lliure. Fa 1,81 m d’alçada i pesa 74 kg. Estudia un Grau Mitjà en Sistemes Elèctrics en el CIPFP Canastell, i en setembre començarà el superior.

¿Com va sorgir la teua afició per l’atletisme?
-En principi jo jugava al futbol i voleibol, però vaig conéixer l’atletisme amb 12 anys per una activitat extraescolar. Em vaig iniciar en el Club d’Atletisme de Sant Vicent, on vaig estar fins als 16 anys. Després vaig passar al CA Sant Joan, per a tindre un equip amb el qual competir. El migfons se’m donava bé, però vaig provar amb el triple i em va agradar. Ja en aquella època estava aprenent a fer “volteretes” i celebrava les marques amb salts mortals. En juvenil vaig ser sisé en triple en un campionat d’Espanya, i en junior de segon any vaig ser subcampió d’Espanya.

¿Com són els teus entrenaments?
-M’entrene a Mutxamel, de dilluns a divendres, una hora i mitja, o dos. Prompte començaré a fer dobles sessions. A més, estudie per a ser entrenador i amb el Club d’Atletisme de Mutxamel, sóc monitor amb Grau 1, d’alevins i als saltadors cadet del grup.

¿Com definiries al teu entrenador, Teodoro Rodríguez?
-Portem molt de temps junts i es quasi com un pare per a mi. Em recolza en tot i també li demane molts consells en tots els aspectes. Sap com posar-me en forma. Si he arribat a campionats d’Espanya és en gran part gràcies a ell.

¿Has tingut alguna lesió?
-Sí, fa dos anys entre maig i juny vaig tindre ciàtica en la cama dreta, que em va apartar dels entrenaments, però després vaig poder recuperar la forma. El triple el faig amb la cama esquerra.

¿Cuides l’alimentació?
-Sí, sobretot quan s’acosta un campionat, procure evitar begudes amb gas, o carbohidrats per la nit, però sense obsessionar-me massa.

¿Què has hagut de sacrificar per l’atletisme?
-La veritat és que no massa, trobe que tinc una vida semblant a un jove de la meua edat. En condicions normals, sense pandèmia, sopar alguna nit amb els amics, per exemple. O no poder anar a fer acrobàcies amb ells pel cansament de l’entrenament, o per por a lesionar-me. No he sigut massa eixidor de festa, sempre m’ha agradat viatjar.

¿Quines ambicions tens en l’atletisme?
-M’agradaria anar a més, no sé encara fins a on arribaré, però la idea és superar-me cada any.

¿Tens algun atleta referent en tripe salt?
-Sí, m’agrada molt Will Claye, nord americà, em va animar a especialitzar-me en el triple salt, també canta.

¿Estàs a gust en el CA Safor Teika?
-Sí. S’han portat molt bé amb mi, tant el president com els atletes, em considere com a casa. També m’agrada animar als meus companys del club, conec a la majoria d’acudir a les competicions. / Josep Camacho.