Àngel Vitoria: ‘La clau per a potenciar el sentiment de club va ser l’escola d’atletisme i triatló’

Àngel Vitoria va ser una figura indispensable per a la professionalització de la gestió del Club d’Atletisme Safor Teika. L’empresa de vending, amb seu al Real de Gandia, al mateix temps que patrocinava al club, li va encomanar fa 10 anys la missió de rellançar l’entitat esportiva, en aspectes com la Cursa de la Dona o l’escola d’atletisme. Es va formar un tàndem entre la directiva del club, amb Vicent Boscà com a president, i Teika, amb els germans Nicolás Barber i Berti Barber al front. Nascut a Palma de Gandia, és casat i té dos fills. Actualment treballa en Teika com a director del departament de Serveis Generals i membre del comité de direcció, i a més és membre de la directiva del club.
Àngel Vitoria en la seu de Teika.

 

¿Com va entrar en el CA Safor Teika?
-Jo pertany al club des de fa 17 anys. L’any 2013, tant el president del club, Vicent Boscà, com el CEO de Teika, Nicolás Barber, tenien el propòsit de professionalitzar el club, i van pensar en mi, que venia del món empresarial, per a eixa gestió esportiva. Vaig acceptar el repte i junt amb una junta directiva del club treballadora i voluntariosa, tot va eixir rodat. Sobretot vam impulsar les curses populars, perquè era una manera de finançar l’estructura del club i l’escola d’atletisme i triatló. Després, al 2018 vaig anar deslligant-me de la gestió del club i dedicant-me cada vegada més a l’empresa i Lidia Balada ha prés el relleu de forma sobresalient.

 

I es van promoure activitats socials…
-Sí, vam potenciar el sentiment de club a partir de l’escola, millorant la comunicació amb els pares, vam potenciar activitats com el berenar de Nadal per als xiquets amb la visita del Pare Noel a la pista d’atletisme, la festa de final de curs, el dinar dels socis cada any, el Sopar de la Pasta, posar un bus per a anar a la Marató de València… També teníem una seu, un baix al carrer Gabriel Miró, al barri de Corea, on fèiem algunes activitats.

 

Triatletes, atletes, corredors populars… ¿Va ser fàcil en la seua època contentar a tots, o almenys que tots sentiren que formaven part d’un mateix projecte?
-És molt difícil. Els corredors populars va ser més fàcil; ara tots es fan fotos de grup abans d’una cursa popular i hi ha més sentiment de pertanyença al club. Però és cert que en un club esportiu cadascú té uns reptes, unes motivacions, hi ha «egos» personals… És difícil donar protagonisme a tots. Hem de pensar que l’escola és el nostre principal actiu. També compleix una funció social, i és la de fomentar l’esport entre els xiquets perquè no estiguen sempre a casa cara a la pantalla, i promovent hàbits de vida saludables, inclús entre els majors.

 

Quotes, subvencions públiques, patrocinis, loteria, curses… ¿Com es van aconseguir fonts de finançament o tindre un pressupost estable?
-En patrocinis ens han funcionat molt bé les xicotetes empreses, a vegades és millor tindre molts «sponsors» menuts que només un o dos gran. Per això vam «inventar» la samarreta d’entrenament, per exemple. I en definitiva, tocant a totes les portes.

 

¿En què creu que ha millorat o evolucionat el club en les darrers anys?
-En molt, ara té una estructura, més treballadors en plantilla, l’escola no para, creix en alumnes i en resultats esportius, continuen fent-se curses i activitats socials… Trobe que jo vaig plantar la llavor d’un arbre que ha crescut i tant l’actual directiva com la gerent ho estan fent molt bé. Per tant m’agradaria donar l’enhorabona a tots, i animar-los a continuar treballant per més èxits.

 

¿Tots els clubs haurien de tindre un gestor esportiu?
-Sí, sense dubte, perquè les entitats que tenen esta figura solen fer activitats durant tot l’any, no són un grup de quatre amics que s’han muntat un club per a tindre una subvenció o pagar-se l’equipació; són una garantia d’estabilitat i, sobretot, d’un treball que retorna a la societat en general.

 

¿Què aconselleria a la directiva del club per a assegurar el futur a les tres curses que organitza; la Cursa de la Dona, el 10K Nocturn i la Cursa de les Empreses?
-Trobe que les tres curses tenen el futur garantit. La Cursa de la Dona sempre hem pensat com pegar-li una volta, i estic segur que l’actual gerència també tracta d’innovar cada any. Hem aconseguit que siga un dia de festa per a la dona, de totes les edats i generacions. Pel que fa al 10K Nocturn es una cursa molt ràpida per a gent que busca millorar les seues marques personals. I la Cursa de les Empreses encara no ha tocat sostre, és una idea fantàstica, està creixent molt, com es va vore en la darrera edició.

 

El fet que estes curses les gestione un club, i no una empresa, ¿és un valor afegit?
-Sí, per suposat. Encara hi ha empreses que confonen amb missatges de solidaritat, en canvi en un club els beneficis reverteixen en l’entitat. En el nostre cas, per exemple, donant salut a la societat i fent assequibles les matrícules de l’escola, o donant facilitats de pagament a famílies amb dificultats. Per això el preu de les nostres curses, malgrat que intentem rebaixar despesa amb patrocinis, encara és barat. Ho fem tot amb molt de «carinyo», i això es nota.

 

Teika va decidir patrocinar únicament a equips femenins en diverses disciplines, ¿per què continua comptant amb el CA Safor?
-Bé, el Safor va ser el primer club que va patrocinar Teika, abans Cafemax, per tant hi ha un component sentimental. Però, a més, el Safor també fa una tasca importantíssima de promoció de l’esport femení, per exemple amb la Cursa de la Dona, hi ha un equip femení en Primera Divisió, que esperem que es consolide… Atletes i corredores del club han participat en campanyes de comunicació de l’empresa, com «Juguen elles, guanyem tots» o «Més en Meta». / Text: Josep Camacho. 

Traducir