Amant del triatló i, a més d’intensivista, interessat en la medicina esportiva, Manuel Solera és un dels sanitaris que ha estat i està en primera línia de batalla contra el coronavirus. Ara que ha passat el pitjor de la crisi en les ucis, fa un balanç de com s’ha treballat a Gandia, agraeix la solidaritat amb els sanitaris i dóna alguns consells als corredors sobre com haurien de reprendre l’activitat física.

¿Esta és la pitjor situació que ha viscut en els seus anys com a metge?
-Una pandèmia així no l’ha coneguda en esta generació. Per a l’UCI de Gandia, on som un equip de 60 persones, ha suposat l’arribada de malalts molts greus en un curt periode de temps. A esta dificultat se li ha d’afegir que estem parlant d’un pacient infecciós, que requereix unes mesures i uns equips de protecció. Ara bé, en l’hospital de Gandia no hem tingut problemes d’espai, perquè el centre es va inaugurar fa només 5 anys i hem pogut reconvertir fàcilment algunes sales annexes. A més, per si de cas, teníem respiradors en ‘stock’ de l’antic hospital, que no els vam tirar, són uns aparells que tindran uns 14 anys però que funcionen perfectament. Per tant, vam crear una UCI exclussivament per a pacients de covid-19, al marge de l’UCI de sempre, on també continuen havent malalts. En qualsevol cas, teníem plans de contingència previstos, que ja vam dissenyar quan va arribar la Grip A, i que afortunadament no ens va afectar tant com el coronavirus.

No obstant, la gent hauria de saber que la majoria dels pacients que entra en una UCI a Espanya, en general, se salven…
-Així és. Hem tingut pacients amb més de 50 dies d’estança, però han pogut recuperar-se en planta. Hi ha casos que no els podem salvar, perquè els intensivistes no som déus. Però mai determinem l’entrada en l’UCI segons l’edat de la persona, sinó per les seues possibilitats de supervivència. A Espanya les ucis tenen uns estàndards de qualitat molt bons.

Imagine que tot el personal de l’hospital (zeladors, infermeres, metges d’unes altres especialitats, netejadores, vigilants…) està treballant com un equip per a gestionar millor l’epidèmia.
-Sí, hem notat la solidaritat de tots. L’UCI sempre ha sigut una unitat desconeguda per part de la societat. Durant esta crisi en la nostra UCI s’han incorporant alguns anestesistes.

El fet que els malalts de covid-19 hagen d’estar aïllats durant tant de temps sense que els puga vore un familiar, ¿ha dut als metges a informar-los d’una manera més frequent?
-Sí, som conscients de la dificultat que comporta esta malaltia. Nosaltres ja veníem aplicant el projecte d’una UCI més humana, i oberta. No obstant, estem gastant les noves tecnologies, i facilitem vídeocridades entre els familiars i els pacients que estan millor. Però també els llegim les cartes que els arriben, els mostrem els dibuixos… Sabem el nom de tots els pacients, perquè per a nosaltres el més important són les persones. I informem cada dia de l’estat als familiars. Donem un tracte humà, el millor possible.

¿Què va ser el més dur en l’escalada de l’epidèmia?
-Nosaltres estem preparats per a estes situacions crítiques. Pel que fa a la malaltia, ens ha costat prou temps entendre-la, això ha sigut el més difícil. Cap tractament està validat encara, estem esperant a les conclusions dels assatjos clínics. Per a mi ha sigut dur no tant la mort, perquè convisc amb ella, sinó prometre-li a un pacient que es despertaria, i després que no ho haja pogut complir.

També hi ha hagut moments per a la solidaritat, amb els aplaudiments, o les donacions que han arribat a l’hospital. ¿Quins han sigut els més emotius o gratificants en este sentit?
-Li contaré una anècdota. En un moment donat necessitàvem tindre un segon metge de guàrdia, i per tant ens calia un llit més. Li ho vaig comentar a un amic, Toni, d’Artesano Mobiliario. Ràpidament l’empresa va vindre i no sols va donar un, sinó cinc llits sencers a l’hospital. En general, la Safor s’ha bolcat amb nosaltres, els sanitaris, i la societat de la comarca ha entés que açò és un problema de tots. Respecte del material de protecció, hem de pensar que tant la Conselleria com les direccions de l’hospital han tingut també els seus maldecaps per a aconseguir-lo el més aviat possible.

Un dels majors temors dels sanitaris és contagiar-se ells, o als seus familiars o sers volguts. ¿Aplica algunes mesures a sa casa?
-Durant la fase més forta de l’epidèmia vaig decidir aïllar-me en les golfes de casa, que és un espai gran, amb bany propi, mentre que la meua dona estava teletreballant, i a més atenent als fills, perquè jo no podia, amb tantes guàrdies. Així he estat un mes i 15 dies, conforme arribava a casa em llevava la roba en la porta. Per tant, ha sigut molt complexe i difícil per la falta de contacte amb els familiars.

¿Què creu que hem aprés d’esta pandèmia?
-Trobe que a valorar més la sanitat pública, encara que la sanitat privada també ha col·laborat. M’agradaria que les institucions tractaren millors als sanitaris, amb millors contractes. Hem aprés que és millor que sobren infermeres, metges o material, que al contrari.

¿Com creu que s’ha de gestionar a partir d’ara la malaltia perquè no acaben tants pacients de covid en UCI?
-Conéixer la malaltia és clau, que milloren els tractaments, i evidentment que es trobe una vacuna. I en el cas que s’haja de tornar a fer un confinament, fer-ho ràpid, perquè s’ha vist que ha funcionat. També realitzar els test adequats, per a controlar el virus i que no arriben tots els malalts de colp. En esta fase els metges d’atenció primària, que han sigut els grans abandonats a Espanya, tindran una gran paper, però necessiten més recursos.

Canviant de tema, ¿quin missatge donaria als socis del CA Safor Teika, i en general als corredors populars per a reprendre l’activitat?
-Que es reincorporen al seu nivell d’una manera progressiva. Jo acostume a fer 12 km al dia, però sóc conscient que si porte un mes parat no podré fer-los el primer dia. Que al principi baixen els ritmes o combinen la carrera amb la caminada. Ah, i que cuiden la dieta, perquè segur que estos dies ens hem despistat un poc i hem guanyat pes. I ens tocarà eixir a córrer assoles durant una bona temporada, no queda una altra. / Josep Camacho. 

Intervenció en el programa ‘A Córrer’, d’À Punt (16/05/20), a partir del minut 13:42.