Les quatre llegendes del Safor

José Bernardo Muñoz, Carmen Pemán, Toni Andrés i Mar Morant són els únics atletes en tota la història del Club d'Atletisme Safor que s’han penjat una medalla en categoria absoluta en un campionat d’Espanya. Ací us expliquem com pujaren als podis més cobejats.
José Bernardo Muñoz, de groc, en dos campionats a Madrid, a finals dels anys 80.

 

Al llarg dels 40 anys d’història han sigut molts els atletes del Club d’Atletisme Safor amb resultats brillants en campionats d’Espanya en diferents categories, però sols quatre, fins ara, s’han penjat una medalla nacional en un absolut. Són José Bernardo Muñoz, Carmen Pemán, Toni Andrés i Mar Morant, tots ells de Gandia, excepte Pemán.

 

José Bernardo Muñoz.

José Bérnardo Muñoz (Gandia, 1968), va formar part d’aquell mític grup dels “primers atletes” que amb pocs mitjans materials pero molta il·lusió començaren entrenant en el “Camp B” de terra junt a l’estadi Guillermo Olagüe, capitanejats per Peio Quadra Gastesi. Ell va entrar en 1984, amb 14 anys, sent president Xavier Estruch, i va tindre a Toni Puig com a entrenador.

 

Muñoz va aconseguir la primera medalla absoluta per al CA Safor-Micro Standard, que s’havia fundat nou anys abans, i probablement també era la primera de l’atletisme gandià. Va ser una plata en els 200 metres llisos a l’aire lliure en Barcelona en l’estiu de 1989. “Va ser molt emocionant perquè el campionat es va disputar en l’estadi de Montjuïc, que pràcticament estava acabat per als Jocs Olímpics de 1992”, recorda. A l’any següent va fer “doblet”, perquè es va penjar una altra plata absoluta en la mateixa distància en Jerez. Sempre havia tingut clar que volia ser velocista. Amb 16 anys ja va participar en un nacional absolut. Va tindre ofertes del Larios i del Valencia CF, però les va rebutjar. Les seues aptituds i condicions físiques li van permetre accedir a una beca de la Residència Joaquín Blume, a Madrid, amb 18 anys.

 

De fet, ja havia començat una carrera universitària, però va renunciar a ella per la Blume. Va intentar compaginar-ho amb els estudis, però no va poder. Pel mig es va creuar el servici militar obligatori, així que, en acabar la “mili”, va tornar a València per a començar una altra carrera, enginyeria tècnica de telecomunicacions. A mitjans dels anys 90 es retira definitivament de l’atletisme. Actualment treballa per a una operadora de telecomunicacions.

 

Carmen Pemán, segona en el podi, amb la plata obtinguda amb el CA Safor en el nacional absolut de Sant Sebastià, en 1993.

 

Carmen Pemán (València, 1968) militava en la secció d’atletisme del Valencia CF quan, amb vora 30 anys, es va traslladar a Gandia per a viure i treballar com a monitora de l’Escola Municipal d’Atletisme, que en aquella època gestionava directament l’Ajuntament. Per tant, va entrar en contacte amb el nostre club, que aleshores presidia Pepe Clavier. Va obtindre una plata absoluta en els 1.500 m.l. en 1993 en pista coberta a Sant Sebastià, en una època on no hi havia tantes dones sobre el tartan. Aquell dia va fer 4.28.24, encara que la seua millor marca és 4.21. Amb el Safor també va ser campiona d’Espanya promesa en 1.500 m.l. en pista coberta a Saragossa (1988) i a Sant Sebastià (1989). La seua entrenadora quasi sempre ha sigut la gallega Oliva Román.

 

Pemán en dos moments de la seua trajectòria esportiva. A la dreta, en un cross amb la samarreta del CA Safor-Micro Standard.

 

Confessa que el parell d’anys que va estar en el Safor va ser “la millor època” de la seua vida esportiva, i té uns records “magnífics” de Gandia. Carmen va coincidir amb Toni Herreros, a qui defineix com a “una persona entranyable”. Va mantindre durant molts anys el rècords autonòmics en 800 i 1.500 m.l. Es va retirar, però fa uns 10 anys es va reenganxar amb el Catarroja Unió Esportiva, on continua competint en la categoria Màster.

 

En este sentit, els seus principals resultats durant la temporada 2018-19 van ser un bronze en el nacional de pista coberta de 1.500 m.l., celebrat a Ourense, i la tercera plaça en el Campionat d’Espanya de Milla en Ruta (M50). Manté contacte amb alguns monitors del Safor. Actualment resideix a Alboraia i treballa com tècnica en el Servei d’Esports de la Universitat Politècnica de València.

 

Toni Andrés, en 1998. La medalla absoluta probablement siga la tercera per l’esquerra, amb la bandera d’Espanya i les sigles ‘RFEA’. / Foto: Ximo Ferri, cortesia de Levante-EMV.

 

Toni Andrés (Gandia, 1974) es va proclamar campió d’Espanya absolut de 400 llisos a l’aire lliure en Màlaga 1996 i Salamanca 1997, la primera d’elles amb el CA Safor, entrenat per Toni Puig. Va entrar en l’escola municipal d’atletisme amb 14 anys, quan s’entrenava en el “Camp B”, esmentat adés. Tot i que majoritàriment el va entrenar Toni Puig, va ser l’altre Toni, Herreros, qui li va recomanar aparcar el fons o el cross i apostar per la velocitat, quan era un adolescent.

 

Toni Andrés, a l’esquerra, com a monitor, amb alevins del club.

 

A les medalles abans esmentades li van seguir uns altres èxits esportiu. El major va ser la participació en els Jocs Olímpics de Sidney 2000 amb la selecció espanyola en la prova de relleus 4×400 m.l. També va ser bronze en relleus 4×400 en l’europeu de Budapest 1998, i durant 17 anys, fins a 2018, plusmarquista nacional de relleus 4×400, un rècord que va obtindre en el mundial d’Edmonton (Canadà). Ha sigut internacional una vintena de vegades.

 

Es va retirar de l’atletisme actiu en la temporada 2002-2003. En 2016 va començar la seua nova etapa com a tècnic, passant primer pel Garbí. En la temporada 2018-19 el va fitxar el CA Safor Teika per a entrenar els grup d’alevins i de «pares». La seua intenció es continuar entrenant en el Safor, però esta temporada ha preferit donar-se un parèntesi, perquè fa un mes va ser pare del seu segon fill. Des de fa 20 anys és agent de la Policia Local, i treballa com a oficial a Gandia.

 

Mar Morant amb la medalla de Getafe i entrenant en la pista de Gandia.

 

Més recent, cal destacar el paper de la discòbola Mar Morant (Gandia, 1993). L’atleta és llançadora des dels 8 anys i a partir de la categoria cadet va despuntar en disc. Entrenada per Pepe Clavier, durant la temporada 2017-18 va obtindre dues medalles de bronze absolutes en campionats d’Espanya a l’aire lliure.

 

Morant entrenant a xiquets en la pista d’atletisme de Gandia.

 

La primera va ser en el Campionat d’Espanya de Llançaments Llargs d’Hivern, celebrat a Montijo (Extremadura) en març, amb una marca de 47,72 metres en disc. La segona va arribar el 22 de juliol de 2018, en el Campionat d’Espanya Absolut a l’Aire Lliure disputat a Getafe (Madrid). Morant va enviar l’artefacte d’1 kg a 51,69 metres. A estos mèrits esportius també s’afegeix la seua dedicació com a entrenadora, perquè Mar forma a xics i xiques de la categoria cadet. / J. C. 

Traducir